Diumenge 2 d'Advent - 7 de desembre


Mc 1, 1-8

“Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. Aquest és el primer verset amb que s’inicia l’evangeli de Marc i que escoltem avui els cristians catòlics, en el temps litúrgic d’Advent. Marc comença el seu evangeli amb la seva professió de fe en Jesús. No és una narració d’una història qualsevol. És una catequesi on ens parla de qui és Jesús de Natzaret, la seva veritable identitat i vol fer partícip a les comunitats que anaven destinades com al lector d’avui i de tota la història humana.  

No comença amb la infantesa de Jesús, que és propi de Mateu i Lluc. Ells, a la llum de la resurrecció de Jesús, plantegen d’una altra manera, aquesta primera frase de Marc, però que evidencien el mateix: Jesús és el Messies, el Fill de Déu. Marc comença el seu evangeli, anunciant el missatger que anirà al davant del Messies, preparant el camí de la plenitud de la història de la salvació i que el profeta Isaïes ja va parlar d’ell: “Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí”.

Joan Baptista, té una única i explicita missió: ser el Precursor de l’Ungit de Déu. Ell ens anuncia encara cada Advent que el Senyor ve a nosaltres i  ens cal purificar-nos, cal que continuem decididament en el nostre camí personal de conversió, perquè l’Església de Crist arribi algun dia a la plenitud de la voluntat del Pare, que és comunió amb el Fill, en l’Esperit Sant. Cal, doncs, que estem atents, vigilants als signes de l’Esperit.   

En la missió de Joan Baptista es subratlla la humilitat de la crida de Déu en la seva vida, de ser portador, anunci de la Llum, que vol viure entre nosaltres: “Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies”. En l’evangeli de Joan, es remarca encara més aquesta profunda humilitat i fidelitat a la vocació rebuda: “Ell ha de créixer, i jo he de minvar” (Jn 3, 30). Joan Baptista és un exemple admirable per a tots nosaltres i fer nostra en la pregària aquesta frase: Jo he de minvar, perquè Jesús pugui créixer en mi. L’apòstol Pau dirà: “Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi.” (Gal 2, 20). Deixem-nos, doncs, que s’obrin els nostres cors a la voluntat del Senyor, que és foc d’Alliberament, de Pau, de Resurrecció.


Xavier Artigas, diaca catòlic




Comentaris