Diumenge 2 de durant l'any - 18 de gener

Jn 1, 35-42: Els primers deixebles

Llegint i meditant aquest text de l’Evangeli segons sant Joan em vénen a la ment diverses idees:

·         Una d’elles és la importància del testimoniatge a l’hora de conèixer i reconèixer Jesús. Joan Baptista presenta Jesús als seus deixebles. Un d’aquests, Andreu, presenta Jesús al seu germà Simó (Pere).

·         Una altra idea és la del seguiment. Aquests personatges, una vegada algú els ha presentat Jesús el segueixen.

·         Una altra idea és el reconeixement de Jesús com a Messies.

·         Àdhuc no podem passar per alt la importància del diàleg, primer entre ells (Joan i els seus deixebles; Andreu i el seu germà, ...) i després aquests personatges amb Jesús.

Una vegada coneixen Jesús aquests homes estableixen amb Ell una relació personal, li preguntes coses, volen saber on viu, etc.

A aquest text de l’Evangeli Jesús és presentat com:

·         Anyell de Déu,

·         Rabí (mestre),

·         Messies, Ungit, ...

Aquest Evangeli ens manifesta també que en la trobada amb Jesús, en l’encontre amb el Crist  és on nosaltres trobem la nostra veritable identitat, la nostra essència. És l’encontre amb Jesús el que ens fa ser qui veritablement som. Per això és tant important (i avui més que mai) el nostre anunci de que la trobada amb Jesús ens fa ser nosaltres mateixos i ens dóna la nostra identitat més íntima i autèntica. No obstant, al voltant nostre moltes persones no coneixen Jesús. Nosaltres hem de ser com aquest primers deixebles que quan coneixen Jesús no s’ho poden callar, hem de ser com Joan Baptista qui presenta Jesús als seus deixebles, coneixent del cert que l’abandonaran a ell i seguiran Jesús.

Demanem a Déu que nosaltres seguem capaços, també, de reconèixer aquest Jesús i donar-lo a conèixer a tota aquella persona que s’acosti a nosaltres.

Mª Angustias Rodríguez (una feligresa)