Diumenge 1 de Quaresma - 22 de febrer





 Mc 1, 12-15                                                             F. Josep Mª Cabañes i Vilar O.cist


Es l’Esperit qui l’empeny cap al desert perquè el diable el temptés; Es una baixada a la regió del perills que han d’afrontar els homes; només així es pot adreçar l’home caigut: cal que Jesús, i això pertany al nucli mateix de la seva missió penetri dins el drama de l’existència humana, que arribi fins al final de la seva pregonesa, per poder trobar així “l’ovella perduda” carregar-la damunt les espatlles i tornar-la a casa.Marc té un relat curt de temptacions (1,13) que posa de relleu el paral·lel amb Adam, el sofriment del drama humà; Jesús “s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien”. El desert, que fa contrast amb el jardí de l’Edèn, esdevé lloc de reconciliació i de guariment; els animals feréstecs, que representen la figura més concreta dels perills que amenacen als homes i que venen d’una creació rebel·lada i del poder de la mort, es converteixen en amics com en el paradís. El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit. El pecat ha estat vençut, i on s’ha restablert l’acord de l’home amb Déu, segueix la reconciliació amb les creatures, la creació torna a ser un lloc de pau. (Ro 8,19) la carta parla dels gemecs de l’univers creat, que espera amb impaciència que la gloria dels fills de Déu es reveli. Es Jesús que s’encarna en la vida dels homes, després de ser temptat al desert, diu, que el Regne de Déu es prop. La seva estada en el desert, patint tot allò que el desert suposa, es una prova de la seva humanitat; “s’ha complert el temps”.El desert es el lloc del encontre, però també de la temptació i de la prova, per això Jesús entra al desert ple de l’Esperit  per sometres a la prova però a diferencia dels jueus que van sucumbir, Jesús es manté Fidel al Pare. Jesús està quaranta dies en el desert. Es la xifra –simbòlica que ens recorda els quaranta dies que passa el poble d’Israel al desert, i els quaranta dies de Moisès en la muntanya santa. Jesús dejuna tot el temps com Moisès, (Ex 34,28) i com Elies en el camí cap al Horeb. (1ªRe 19,8)Jesús salva aquells fins i tot aquells que van renunciar a la salvació de Noé; fixem-nos que parla dels vuit que se salvaren “gràcies a l’aigua”. Pere viu l’aigua com a mitja de salvació, no de mort, de la mateixa manera que veu la creu com a camí de resurrecció i no de passió sense sentit. El baptisme no és sols “neteja” sino un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciencia, gràcies a la resurrecció de Jesucrist.El fi de la temptació trobem a Jesús en mig de les besties, ens recorda el text de (Is 11, 6-18) que presenta el nou món renovat transformat per el Messies, on tots els essers viuen en perfecta harmonia com al paradís. El món celestial i el món terrenal rodegen al Messies com el nou Adam.El Evangeli ens proposa anar amb Crist al desert, lloc de temptació de l’amor, del silenci i de la lluita, on viuen les feres. Es el lloc de conversió, es el lloc del primer amor, de seducció, la vocació del cristià es retornar al Paradís.


 
             
 

Comentaris