Diumenge 4 de durant l'any - 1 de febrer

Mc 1, 21-28

Permeteu-me posar en relleu allò que sorprengué de Jesús, als que s’havien reunit a la sinagoga. Deien: «no ensenya com els escribes, sinó amb autoritat»

No ens diu l’evangelista de què els hi havia parlat Jesús, però, ben segur que els lletrats, els escribes, els fariseus, els sacerdots i els jueus complidors que es reunien a la sinagoga, trobaven en els textos sagrats tot allò que sustentava la llei, tant des del punt de vista civil, com religiós, de mode que el compliment dels preceptes religiosos els justificava en el compliment de la llei des del punt de vista civil i viceversa.

Si aquells experts jueus s’esforçaven en cenyir-se a la llei i mantenir els costums, les festes, els ritus i les tradicions, per justificar-se com a bons complidors, Jesús els hi ho capgira tot i els hi parla amb la tendresa de la força de l’amor de Déu. Per això, Jesús és qüestionat per un home que percebé un canvi doctrinal important, ja que Jesús va més enllà del conservadorisme de la llei i la transcendeix, humanitzant-la amb tendresa.

Aquell home jueu immobilista, perd la seguretat que li dona el compliment estricta de la llei i li diu a Jesús, -sense embuts-,  «Has vingut a destruir-nos?». Us imagineu l’escena?

Jesús no pretén destruir a ningú, sinó que ve a mostrar l’oferta del Regne de Déu a aquella gent de Cafarnaüm i als homes i dones de tots els temps, per tal que la nostra vida trobi el seu màxim sentit posant-la en harmonia amb l’amor de Déu.

La presència d’aquell home immobilista, del qual Marc ens diu que estava posseït d’un esperit maligne, no fa més que complementar i reforçar les paraules de Jesús, mostrant com ell l’allibera del seu sofriment, psíquic, de les seves reticències i pors i li posa l’Amor de Déu en el seu cor.

Posem-nos ara en la situació de cadascú de nosaltres, de la nostra família, de la nostra societat, també de la nostra comunitat cristiana i fixem-nos: com acollim la Bona Notícia de Jesús?

No necessitem lletrats que ens encarcarin, necessitem sentir-nos humanitzats i plens de vida per ser capaços de destruir tot allò que ens empresona, pel nostre orgull i les nostres dèries. De la mateixa manera que les paraules de Jesús van apartar el mal d’aquell home, les seves paraules, -si ens hi deixem transformar-, també aparten el mal de nosaltres.

Jesús ens dona una gran lliçó i ens anima a viure i transmetre la seva Paraula, com a testimonis seus, amb els fets de les nostres vides. No ha d’ésser això una funció de la nostra Església?

Per això, hem de jugar-hi fort, portant l’alliberament de Jesús, actuant amb la força del seu Amor, amb els que més pateixen i això no es fa des del poder, sinó des del servei i l’estimació autèntica.

Escoltem les paraules de Jesús en el nostre interior, siguem valents, acollim l’Amor de Déu i siguem testimonis de Jesús, en aquest mon, i signes permanents d’esperança.

Josep-Maria, diaca