Diumenge 2 de Quaresma - 1 de març

Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18; Salm 115; Rm 8,31b-34; Mc 9,2-10.



Déu estableix aliances..., des d’Abraham..., i amb Jesús de Natzaret.

Pare nostre, que esteu en el cel:

La relació amb Déu és un pacte de confiança i amor i, per això, de vida: «Deixa estar al noi, no li facis res...» (Gn); i així la nostra resposta és sempre confiada, passi el que passi...: «Aquí em teniu» (Gn).

... i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo» (Mc). Déu revela la seva paternitat en Jesús, i és fraternitat per a tots; Déu ens dóna el seu Fill per dir-nos qui és i qui som.

Sigui santificat el vostre nom.

La grandesa de Déu apareix en el seu desig de vida: t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa (Gn); i l’acollim agraïts...: Us oferiré una víctima d’acció de gràcies (Sl).

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

... els seus vestits es tornaren fulgurants... «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt!...» (Mc). Transfiguració és plenitud, divinització de la nostra humanitat, meta del Regne que ja construïm; Jesús, el seu compromís, avança el Cel i torna l’harmonia inicial, ... i pel camí de la creu; ... el que li dóna credibilitat.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo» (Mc). Escoltar el pare/mare en el fill; els fills són expressió de l’amor, la voluntat i tot l’ésser dels pares, en porten els gens. Jesús..., creació de Déu.

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.

Déu manifesta el seu amor incondicional quan ens dóna el seu Fill, ... fins a la creu.  Ell que va entregar el seu propi Fill..., ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot...? (Rm). Són tots els béns que fan el nostre viure: pa i tota la resta..., que és pau, justícia, solidaritat, veritat, diàleg, respecte..., el seu amor; i resurrecció: ... i discutien entre ells què volia dir això de ressuscitar d’entre els morts» (Mc).

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

És Déu qui els declara innocents..., Jesucrist..., intercedint per nosaltres (Rm). Ja som estimats, ja estem perdonats abans, Déu s’anticipa sempre...; i respecta la nostra llibertat, el nostre procés de creixement.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

...per posar a prova Abraham..., «Pren..., Isaac..., sacrifica’l en holocaust» (Gn). La temptació en situacions límit és ja no creure ni esperar, i dir: “on està Déu?”; és el moment, més que mai, de confiar: Crec amb tot el cor, tot i que deia: «Que en sóc de dissortat» (Sl).

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

...al Senyor li doldria la mort dels qui l’estimen... Vós em trencàreu les cadenes (Sl). L’experiència de Déu en nosaltres és creadora de vida, restauradora. ...si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? (Rm). La resposta de Déu al mal és el seu amor incondicional fins a la mort; el mal és vençut.

Al nostre voltant veiem famílies tocades per la crisi, immigrants amb pocs recursos...: són els nostres veïns...; ja no tenen cap altra esperança, només la nostra solidaritat; cal una transfiguració de les relacions.

 Mn. Miquel Garcia Bailach