Ascensió del Senyor - 17 de maig de 2015

 Marc 16, 14 – 20

La gran missió que Jesús encarrega als seus deixebles (a partir d’ara ja són investits amb la dignitat d’apòstols) es fa palesa per les paraules del Senyor: “Aneu per tot el món i prediqueu l’evangeli a tot criatura...”. La gran comissió, vet aquí el mandat que Jesús encarrega als seus amics, aquells dotze (ara onze) als quals ha conferit la més alta responsabilitat en els afers del Regne de Déu Pare. I el seu camp d’acció ja no serà, a partir d’aquell moment, la terra que els va veure néixer, sinó que serà el món sencer.

Els creients hem rebut la mateixa ordre “d’anar pel món i predicar l’evangeli”, el mateix que Jesús va transmetre als seus amics. I no me n’estic d’anomenar-los amics, perquè ell mateix així els va anomenar (Joan 15, 13-15). I també nosaltres som els seus amics, si és que fem allò que ens mana. Aquesta gran comissió, doncs, no és tasca solament del pastor, del sacerdot, del diaca, del bisbe... No, no ho és. És feina de tothom qui diu que és creient en Jesucrist. Cal que ens preguntem: ¿Per què l’Evangeli i el nombre de creients va créixer tant i tant, després de rebre el manament d’anunciar la salvació mitjançant l’obra redemptora del Fill de Déu? Doncs, perquè a aquesta missió s’hi van afegir tots els creients, grans i petits. Llegiu els primers capítols d’Els fets dels Apòstols, i veureu com la gent creia en la paraula donada per Pere, i obeïa: “Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant.” I el capítol 2 dels Fets acaba dient que “aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones.”  Doncs, Déu n’hi do, per començar!

Hi pot haver qui, llegint això pensi o cregui, que aquesta tasca de fer conèixer el Jesús en el qual creuen els creients, valgui la redundància, és cosa dels qui estan més amunt, els qui tenen càrrecs a l’església. Doncs, no és així. La missió de fer conèixer l’Evangeli al món és tasca de tothom qui es diu, o pensa que és, creient. No s’hi val a dir que això ho han de fer uns altres, i no nosaltres, els petitons. De cap manera! I no cal anar als països anomenats “de missió”, als  països del Domund, sinó que Barcelona i Gavà mateix és país de missió... Els veïns del primer tercera de l’escala, que sembla que no són creients, també són ànimes perdudes que viuen sense Déu i sense esperança al món... Pensem-hi, i actuem en conseqüència! Cosa terrible serà si no ho fem.

                                                Manel Alonso Figueres