Diumenge 21 de durant l'any - 23 d'agost de 2015

Joan 6,60-69

L’Evangeli de Joan, avui ens planteja la fidelitat al seguiment de Jesús a partir de la interpel·lació que fa als seus amics, quan entre els deixebles n’hi ha que l’abandonen, perquè la proposta de Jesús els hi resulta feixuga. Fixeu-vos-hi bé com aquest fet també succeeix avui en la nostra societat.

La qüestió que planteja Jesús quan se sent qüestionat per alguns seguidors és senzilla i molt clara:

- També vosaltres voleu marxar?

Així ho va dir a la gent que l’acompanyavavint segles enrere i Jesús segueix fent-nos aquesta pregunta a tots i totes els que el seguim. A cadascú de les nostres comunitats cristiana, ens diu:

- També vosaltres voleu marxar?

La nostra societat d’arrels cristianes s’està descristianitzant. Això és evident. Mantenir el culte a les nostres esglésies, tant en el cas de catòlics, ortodoxes, com reformistes, requereix una gran cura pastoral i motivació. És que no sabem transmetre el missatge de Jesús, guaridor i alliberador, als nostres entorns i a les nostres comunitats? No serà que potser no donem prou testimoni per tal de fer creïble la Bona notícia de Jesús que proclamem?

Sempre em sorprèn quan, -amb dolor i amb incertesa-, uns pares cristians practicants, m’expliquen com els seus fills, han anat abandonant la pràctica religiosa, diluint la seva fe.

També em sorprenen aquestes persones que es revesteixen de sinceritat i expliquen que creuen a la seva manera i que així ja s’entenen amb Déu.

Igualment em sorprèn quan persones que han anat fent un procés de creixement en la fe, sigui infants, joves o adults, diuen que ho deixen perquè a l’escola, a la feina o entre els amics, els hi fan mofa per la seva fe. Podem dir que, avui, en la nostra societat, manifestar-se cristià significa ser qüestionat i criticat, cosa que posa a la persona a la porta de l’abandonament, per tal de no sentir-se assetjat.

Aprofitem la pedagogia que l’evangelista Joan ens ofereix en aquest fragment en qüestió. Aleshores, fa vint segles, i ara també, molt deixebles abandonen a Jesús i fem sonar ben fort dins nostre la seva pregunta:

- També vosaltres voleu marxar?

L’evangelista posa un gran èmfasi en la resposta ferma de Pere:

- Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna. Nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.

Entre la radicalitat de Pere i de qualsevol cristià practicant fermament convençut i l’abandonament, hi ha la indecisió. Els indecisos. Els que no saben que decidir i viuen sense posar la seva confiança en Déu, -amb totes les conseqüències-. I nosaltres volem ser d’aquests?

Amable lector, et convido a viure la força de l’amor de Déu, fent-ne una autèntica vivència, expressat a ell amb sinceritat i correspon als fets de la vida amb tota confiança, perquè Ell té “paraules de vida eterna”, cosa que vol dir que té la clau de la vida. Entra en el seu misteri i viu la meravella del seu AMOR.

Déu ens concedeix conèixer a Jesús i Jesús és el Déu plenament humanitzat. Per això el gran camí que ens permet conèixer a Déu, -obrint-nos al seu misteri-, és Jesús de Natzaret. Som-hi!

Mn Josep-Maria Gómez del Perugia, diaca.