Diumenge 1 d'Advent - 29 de novembre de 2015

Aquest diumenge els cristians comencem, un any més, el temps litúrgic que anomenem Advent. L’Advent és el temps litúrgic que ens predisposa a commemorar la primera vinguda del Fill de Déu en l’encarnació, i ens situa en tensió vers la segona vinguda del Fill de Déu a la fi dels temps. Vivim, doncs, germans, entre dues vingudes.

La commemoració de la primera vinguda ens convida a contemplar com actua Déu en la vida. Així ens prepara per a la vinguda definitiva. En les lectures bíbliques, la crida a la vigilància, a la vetlla, a no desaprofitar el moment present és constant. Tot això fa que l’Advent esdevingui un temps que convidi a l’esperança; esperança que ve de la fe que tenim.

L’esperança de l’Advent ha de ser una esperança activa que manifesta, pel camí de la caritat, que creiem en Déu i creiem en la persona humana que Ell ha creat i que estima. Per tant, la fe ens mou a l’esperança, germans, i aquesta s’expressa en la caritat. Per això, es tracta de no deixar d’avançar en el coneixement de Jesús, el Senyor, ni en el seu amor, el que celebrem sobretot en el memorial de la Cena del Senyor.

Fixem-nos en la 1a lectura (Jr 33,14-16) com al profeta Jeremies li va tocar viure el tràgic període de la ruïna del Regne de Judà: la caiguda de Jerusalem i l’exili a Babilònia. Jeremies és a la presó per predicar l’esperança al poble. El seu missatge és clar: tot i que el desastre no té remei, perquè Jerusalem ja està assetjada, encara hi ha lloc per a l’esperança.

Aquest text és un oracle de salvació. D’una banda, Jeremies anuncia la irrupció imprevista d’un nou sobirà; de l’altra, evoca l’esperança d’un poble que anhela el dret i la justícia. El profeta suggereix un inici total i gratuït de part de Déu. Del tronc de la dinastia de David, Déu farà germinar el miracle de l’esperança i de la salvació. Per això, el nom que aquest sobirà rebrà és: “El-Senyor-és-el-nostre-bé”. Al final, doncs, el poble sofrent assolirà la salvació. Per això, diu el salm 25 (Sl 24): “Vós sou el Déu que em salveu”, “A Vós elevo la meva ànima, Senyor”.

Seguint el fil de les lectures, l’Evangeli de Lluc (Lc 21,25-28.34-36) ens parla de la Parusia: “veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat”. La trobada amb Crist és motiu d’angoixa per a aquells que estan en actitud negativa davant de Déu. Lluc descriu aquest sentiment amb un cataclisme universal: la commoció de l’univers. És així com Lluc descriu la vinguda gloriosa de Crist al final dels temps amb un lleguatge apocalíptic que s’inspira en el Llibre de Daniel, que hem estat llegint les darreres setmanes.

Però, no podem contagiar-nos del pessimisme ambiental: les dificultats, la crisi, el desànim... Tot això no ens ha de fer defallir i desil·lusionar, germans. La crida de l’evangeli és d’esperança. Fem tot el que estigui a les nostres mans per superar aquesta situació. És temps de treballar per a construir un món millor.

Davant dels signes que anuncien la proximitat de Crist, els qui es mantindran fidels a l’evangeli no han de sentir por, sinó alegria, perquè el seu alliberament s’apropa. Visquem, doncs, gemans amb esperança perquè Jesús ens ha redimit: “Estigueu atents... perquè molt aviat sereu alliberats”. Cal preparar-se, doncs, per a la vinguda de Crist, essent vigilants en la pregària: “Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que... us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home”.

Finalment, com ens recorda Sant Pau a la 2a lectura (Te 3,12-4,2) quan vingui Crist, ens jutjarà en l’amor. Per això, “que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu... que Ell refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa... el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà”.

Per tant, germans, en aquest temps d’Advent, afermem el nostre desig i la nostra esperança en el Senyor, que vindrà!

Mn. Ricard Casadesús, prevere

Rector de Vilanova del Vallès