Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món - 22 de novembre de 2015

Apocalipsi, 1, 4-8

“Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, de part dels set esperits que són davant del seu tron.”

Aquesta endreça (v.4) ve a tomb perquè les set esglésies del Llibre de la Revelació, en conjunt, vénen a ser una mostra, una representació d’allò que és l’Església de Jesucrist mentre transita per aquest món, encara arrossegant els seus pecats, i fent per practicar les seves virtuts...

Tot i que ara comentem només la salutació. És molt important també que vegem amb quines paraules Joan ens presenta el nostre Senyor Jesucrist, el testimoni fidel, per fer-nos adonar que els seus ulls estan damunt de nosaltres i de tots els nostres actes; perquè ell és el sobirà per damunt dels reis de la Terra, Déu i Senyor de l’Univers. Ell, que per amor als qui hi ha cregut, i als qui encara hi creuran, ha expiat tots els nostres pecats amb la seva sang. De manera que ja no apareixem als ulls de Déu Pare amb la feixuga càrrega de la nostra iniquitat i, en aquest nou estat, ens ha constituït membres, família, de casa reial i de sacerdoci sant dedicat al servei de Déu, el seu Pare. Ho creiem això, però? Doncs què direm? --- Sí, Senyor, ho creiem, però allibera’ns de la nostra incredulitat!

L’apòstol Joan no se’n pot estar d’entonar aquesta doxologia, que diu:

             A ell sigui donada la glòria i el poder,

             pels segles dels segles. Amén.

I afegeix, encara, la visió de la segona vinguda, tal com ens va prometre:

             “Mireu, ve enmig dels núvols, i tothom el veurà,

               fins i tot els qui el van traspassar;

               tots els pobles de la Terra faran grans planys per ell.

               Sí! Amén!

Ell és el principi i el fi de totes les coses, visibles i invisibles, i així el sentim, en l’espera confiada i gojosa del seu retorn. Amén!

Manel Alonso Figueres