Tots Sants - Diumenge 1 de novembre de 2015

Ap 7,2-4.9-14; Salm 23; 1Jo 3,1-3; Mt 23,1-12.

La veritat última, la important de la vida...: l’amor, finalment l’Amor!

Pare nostre, que esteu en el cel:

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten (Sl). És l’Amor “d’on venim, ens movem i som” (Ac 17,28); “la terra és plena del seu amor” (Sl 1). Només l’Amor explica la vida. L’Amor que vivim si el volem veure i reconèixer, i el volem sentir i agrair, i respondre... L’amor no s’imposa, se l’accepta.

... mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus... Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem..., semblants a ell... (1Jo). Que som fills de l’Amor, i de l’amor, i fets per a l’amor i l’Amor; semblants a l’Amor; ja ara, però encara no s’ha manifestat del tot..., però es va manifestant..., finalment en tota la seva plenitud. La vida és l’aventura de l’amor.

Sigui santificat el vostre nom.

... vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces: «Hosanna al nostre Déu... Amén. Lloança, glòria saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén... (Ap). Al final l’Amor, el reconeixement d’Aquell que ens ha estimat, que és l’Amor.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Finalment fills, semblants a Déu, com Jesús. I tothom qui té aquesta esperança en ell, es purifica, tal com Jesucrist és pur... (1Jo). Ja Jesús és el Regne acabat, fet en ell; i que nosaltres anem fent nostre; anem vivint l’amor, cada vegada més, amb nous aspectes, noves facetes, noves dimensions...

«Feliços els pobres..., els qui estan de dol..., els humils..., els qui tenen fam i set de ser justos..., els compassius..., els nets de cor..., els qui posen pau..., els perseguits pel fet de ser justos..., el regne del cel és per a ells..., seran consolats..., posseiran el país..., seran saciats..., Déu els compadirà..., veuran Déu..., els reconeixerà coma fills..., el Regne del cel és per a ells..., la vostra recompensa és gran en el cel»... (Mt). Feliços els qui estimen perquè estimen, perquè reconeixen l’amor i el viuen, el donen, i el pateixen...; l’Amor serà per a ells, l’Amor serà el seu consol, els posseirà, els saciarà, al final la seva vida serà en l’Amor.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

¿Qui pot pujar a la muntanya del senyor? ¿Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa, que no confia en els déus falsos... (Sl). Fa la voluntat de l’Amor qui estima.

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.

L’altre pa que també dóna vida: l’amor ens dóna vida sempre, i per sempre. Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva... (Sl). Als qui han fet de l’Amor el seu projecte de vida i s’alimenten de l’amor, només poden tenir vida, i per sempre; “l’amor no passa mai”, l’amor és més fort que la mort.

Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

«Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs»... (Ap). Finalment sants, hem passat per l’amor, hem rentat la vida en l’amor, ... en l’Amor.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres... Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües... (Ap). Finalment l’amor vencerà tota indiferència, tota injustícia, tot mal..., un Amor per a tots.

La nostra vida llegida, entesa, en una nova clau interpretativa, una nova hermenèutica: l’amor, l’Amor.

Mn. Miquel García Bailach