Diumenge 3 d'Advent - 13 de desembre de 2015
“Així, doncs, què hem de fer?
So 3, 14-18; Fl 4, 4-7; Lc 3, 10-18
En aquest
tercer diumenge d’Advent, les lectures ens exhorten a cantar amb alegria, en
actitud d’expectació, davant el Senyor que ve a nosaltres. “Crida de goig, ciutat de Sió” llegim en la profecia de Sofonies,
en el context del postexili. El Senyor s’apropa i vol que l’acollim, oberts a
la Salvació. No tinguem por, no estem acovardits, més aviat, siguem valents per
descobrir què vol de nosaltres.
“¿Què hem de fer?” preguntava gent
de tot tipus, fins i tot, publicans i guardes a Joan Baptista. I la resposta és
exigent, compromesa, perquè realment l’Evangeli arreli amb força. El Baptista
té com a única missió anunciar el Messies de Déu. I aquest anunci abasta els
Advents de tots els segles. Ell continua, avui, sent el Precursor que ens toca
el cor amb urgència, perquè ens senyala “l’Anyell de Déu, el qui treu el pecat del
món” (Jn 1, 29). I ens ho diu, abaixant-se, des d’una humilitat del qui ha
entès amb escreix la seva missió donada per Déu: “Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo,
tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb
Esperit Sant i amb foc.”
La figura de
Joan Baptista ens mira a nosaltres, cristians de totes les confessions. I des d’aquest
esguard, ens podem sentir interpel·lats a preguntar-li: ¿Què hem de fer? Estem
en camí des de fa temps. Hem avançat, però encara resta un bon tros i podem
defallir en actituds d’impaciència o desànim. Amb tot, el lema d’aquest any
2016 per tota la Setmana de Pregària per
la Unitat dels Cristians, treballat per membres de diferents esglésies de
Letònia, se’ns convida a que “Proclamem
la grandesa del Senyor”.
L’Esperit Sant
no ens deixa de la mà, ens empeny a no inquietar-nos per res. “Germans, viviu sempre contents en el
Senyor; ho repeteixo, viviu contents”,
ens diu l’apòstol Pau. Mirem endavant, amb joia, retrobant-nos, pregant
junts, una i altra vegada, perquè estem cridats a proclamar, tots junts, la
grandesa infinita i misericordiosa de l’amor del Senyor, en un món ferit per la
violència i la fredor d’interessos econòmics.
Xavier Artigas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada