Diumenge 3 d'Advent - 13 de desembre de 2015


“Així, doncs, què hem de fer?

So 3, 14-18; Fl 4, 4-7; Lc 3, 10-18

En aquest tercer diumenge d’Advent, les lectures ens exhorten a cantar amb alegria, en actitud d’expectació, davant el Senyor que ve a nosaltres. “Crida de goig, ciutat de Sió” llegim en la profecia de Sofonies, en el context del postexili. El Senyor s’apropa i vol que l’acollim, oberts a la Salvació. No tinguem por, no estem acovardits, més aviat, siguem valents per descobrir què vol de nosaltres.

“¿Què hem de fer?” preguntava gent de tot tipus, fins i tot, publicans i guardes a Joan Baptista. I la resposta és exigent, compromesa, perquè realment l’Evangeli arreli amb força. El Baptista té com a única missió anunciar el Messies de Déu. I aquest anunci abasta els Advents de tots els segles. Ell continua, avui, sent el Precursor que ens toca el cor amb urgència, perquè  ens senyala “l’Anyell de Déu, el qui treu el pecat del món” (Jn 1, 29). I ens ho diu, abaixant-se, des d’una humilitat del qui ha entès amb escreix la seva missió donada per Déu: “Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc.”

La figura de Joan Baptista ens mira a nosaltres, cristians de totes les confessions. I des d’aquest esguard, ens podem sentir interpel·lats a preguntar-li: ¿Què hem de fer? Estem en camí des de fa temps. Hem avançat, però encara resta un bon tros i podem defallir en actituds d’impaciència o desànim. Amb tot, el lema d’aquest any 2016  per tota la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, treballat per membres de diferents esglésies de Letònia, se’ns convida a que “Proclamem la grandesa del Senyor”.

L’Esperit Sant no ens deixa de la mà, ens empeny a no inquietar-nos per res. “Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents”, ens diu l’apòstol Pau. Mirem endavant, amb joia, retrobant-nos, pregant junts, una i altra vegada, perquè estem cridats a proclamar, tots junts, la grandesa infinita i misericordiosa de l’amor del Senyor, en un món ferit per la violència i la fredor d’interessos econòmics.


Xavier Artigas

Comentaris