Diumenge 4 d'Advent - 20 de desembre de 2015


Lc 3, 39-45

Poc a poc ho aconsegueixen a molts nivells, inclús en estaments de l’administració pública i d’altres privats: anomenen les festes de Nadal com “les festes”, senzillament, el Nadal ja no hi surt per res, com si no existís. A algunes escoles hi ha pares i mares que no volen que els seus fills facin el pessebre, amb la resta de companys. Uns i altres s’esforcen per esborrar de la cultura social el terme Nadal. No els hi agrada que una motivació religiosa sigui l’arrel de les festes més celebrades en tot el món. El Jesús històric l’existència del qual està demostrada amb rigor científic, el volen esborrar de tot arreu, fins i tot de la cultura i les tradicions populars. Tenim una societat disposada a viure oblidant a Déu, el Déu al qual li devem l’existència, que ens acull, ens estima i ens perdona, ...

L’evangelista Lluc, amb les seves precisions ens mostra la trobada entranyable de Maria i Elisabet. Dues cosines que fan camins paral·lels. Ambdues esperen un fill i ambdues n’estan contentíssimes. Quan Elisabet rep a Maria, el seu fill Joan, que porta al ventre es mou d’entusiasme, com si ja desitgés anunciar l’arribada del Messies. I es que quan es troben hi ha un intercanvi de paraules que evidencia la transcendència del moment que viuen. Elisabet saluda a Maria dient-li “Mare del meu Senyor” inspirada per l’Esperit Sant. Les paraules d’Elisabet conclouen amb una altra gran afirmació “Feliç tu que has cregut” donant per fet que per estrany que resulti els designis de Déu es compliran.

Val la pena posar la mirada en ambdues cosines. La seva actitud decidida i fidel a participar amb el projecte de Déu, contrasta amb les actituds dels qui volen ignorar-lo, dels qui no el fan seu.

Cal que quests dies de Nadal, els cristians els aprofitem aprofundint i estimant el misteri de Déu, que va venir fent-se un infant com un més de nosaltres i ens deixa la seva Bona notícia i el seu testimoni per tal que tots tinguem Vida. Deixem-nos conduir cap a Jesús, mitjançant Maria, la plena de gràcia i Mare Misericordiosa, ella que es va deixar acollir pel  Déu de la misericòrdia, el que “ dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils”, el que mogut per la seva misericòrdia vol que també nosaltres siguem misericordiosos amb els germans. Donem-ne feliç testimoni.



Mn. Josep Maria Gómez, Diaca

Comentaris