Nadal del Senyor - 25 de desembre de 2015
Evang (Lluc 2, 1-14)
La litúrgia del Nadal
presenta “El naixement del Messies el Salvador i Senyor” amb un esclat de llum,
alegria i cants angèlics. A Betlem, en canvi, “nomes” hi ha un nen en bolquers
i en la màxima pobresa. Però qui té fe i sap vetllar i estar atent als signes del
cel com els primers que reben l’anunci descobreix aquí el regal més gran de Déu
a la humanitat. Es canta l la pau, però no sabem construir-la desitgem la
felicitat, però de vegades resulta difícil, també necessitem afecte i tendresa,
com el nen Jesús.
En Isaïes, veiem la promesa
feta al pobles d’Israel quan es trobava sumit en la tenebra de la deportació i
de l’opressió. El salm afegeix, tot l’univers, cel i terra, participen del
naixement del Fill de Déu. El anunci del Nadal es la gloria del Senyor; L’amor
de Déu s’ha manifestat a la terra, del seu Fill. La nit queda il·luminada pels
pastors, son els primers que han rebut l’anunci del àngel, i son els primers en
adorar i contemplar el naixement de Jesús. Si aquest amor es manifesta en forma
de donació de Déu als homes, demana, per a ser correspost, que els cristians
formen un poble ben disposat.
El nen que ha nascut no es de
Maria ni Josep, es de tots. El cens no es d’August sinó del Senyor, que ha fet
la terra i tot el que s’hi mou, el mon i tots els que l’habiten; Per això
conquereix el poble amb la seva gràcia, amagant l’espasa, i l’or. Es tracta
d’un cens de justícia, on se empadronen el Just i la Verge, a Betlem de Judà.
Neix el nadó per què tu puguis arribar a ser home perfecte. Ha estat posat en
bolquers, perquè puguis ser deslligat dels llaços de la mort, ha esta posat en un pessebre per
què tu puguis ser col·locat als altars. No va néixer en un hostal per què pugis
tenir moltes estades en el cel.
Sols ens salva el Nadal quan
vivim l’amor encarnat en la fragilitat de la nostra existència, però, no
tingueu por, les nostres arrels es troben en Crist, a ell li dirigim tots els
nostres anhels, l’home que accepta la seva existència viu el camí de la fe, perquè
la Paraula de Déu s’ha fet carn, i Déu ha volgut sofrir en la nostra carn el
sofriment, sofreix amb nosaltres, Déu comparteix la nostra existència; Per això
el Nadal ens invita a viure l’alegria, l’esperança, en el Déu total, es el
Emmanuel, que es Déu amb nosaltres.
Josep Mª Cabanyes i Vilar Ocist
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada