Diumenge segon després de Nadal - 3 de gener de 2016
Jn 1,1-18
Joan comença parlant d’un principi, però no ja d’un
principi en el temps,sinó d’un principi etern, perquè es tracta de la Paraula
de Déu, del Verb que ja existia desde tota l’eternitat, abans de tot
començament, al principi, ja que la Paraula era Déu. Aquesta Paraula eterna,
per la qual ha vingut a l’existència tot el que ha estat creat.
Els qui han rebut la pau poden anunciar-la als pobles,
Joan era una de les muntanyes, havia rebut la pau i contempla la divinitat de
la Paraula. Portem al front la senyal de la Creu, aquesta senyal es la humilitat.
Els Mags van conèixer la senyal per mitja d’una estrella, que proclamava la
vinguda del Senyor. La Paraula es va fer carn en Jesús, va venir i va realitzar
la seva missió i desprès se’n tornà cap al cel. Jesús es la Paraula de Déu, tot
el que diu i fa es comunicació i ens revela al Pare.
En el principi era la Paraula, Déu creà el cel i la
terra. Déu ho ha creat tot per mitja de la seva Paraula, tot va començar a
existir, totes les criatures son expressió de la Paraula de Déu, viva i present
en totes les coses, les tenebres intentaren apagar-la però no hi poden. Joan
Baptista era la llum, va venir per donar testimoni de la llum. La Paraula de
Déu entra en la persona i fa que sigui acollida per Déu com a fill. Es el poder
de la gràcia de Déu. La tenda on Déu fa la seva estada amb nosaltres es Jesús.
Aquesta és la veritat i la vida feta carn, estima,
sana, perdona, viu, sofreix com un home entre els homes, tots poden veure’l,
escotar-lo, tots poden creure en ell, veure la llum, veure de l’aigua viva,
menjar el pa de l’Eucaristia, participar de la seva plenitud de gràcia i de
veritat. Acollir la Paraula de Déu es acollir a Crist, Jesús ha vingut a
acampar entre nosaltres, es la presència de Déu enmig del seu poble, aquesta
presència s’ha fet real i viva amb la vida de l’home. “En altre temps éreu
tenebres, però ara sou llum en el Senyor, comporteu-vos com a fills de la
llum”. (Ef 5, 8)
F.Josep Mª Cabanyes i Vilar Ocist
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada