Diumenge 3 de Quaresma - 28 de febrer de 2016

El risc més gran que ens amenaça a tothom és acabar vivint una vida estèril. Sense ni adonar-nos anem reduint la nostra vida a allò que se’ns presenta com a promeses de felicitat: guanyar diners, no tenir problemes, comprar coses, saber divertir-nos, el plaer sense límits.

Avui som convidats  un cop més per Jesús a despertar i retrobar la nostra identitat revifant una conversió des de l’Evangeli tot enfortint la nostra vida comunitària.

La Quaresma és sobretot temps de Déu, de la seva gràcia i de la seva misericòrdia, un temps que ens convida a canviar i a renovar projectes amb il·lusió. Ens convida a lluitar i a tenir esperança en la justícia i la pau sense  defallir davant el fracàs. La Quaresma ens convida a canviar vers quelcom de nou amb generositat i compromís.

Sempre hi ha una crida de Déu, d’aquest Déu misericordiós que ens empeny a revisar la pròpia vida i a fer si cal un canvi radical profund, renovant el nostre tarannà i transformant-lo.

Fem-nos disponibles al projecte de Déu, no ens tanquem amb coses banals sense cap horitzó, obrim el nostre cor a la misericòrdia de Déu i aprofundim en la virtut de la caritat.  Gràcies a la caritat el nostre cor esdevé acollidor fins i tot arriba a sacrificar-se pel bé de l’altre, respectant, això si, la diversitat i la seva llibertat.

Mn. Pere Pujol, Diaca