Diumenge 5 de durant l'any - 7 de febrer de 2016

(Aquest diumenge el comentarista ha considerat adient reflexionar aquest text bíblic)

L’home religiós – L’home convertit

Llibre de Job 7, 1 - 7

L'home, a la terra, ¿no treballa de valent? ¿No viu els seus dies sota el jou? Es deleix per l'ombra igual que un esclau, espera el seu sou com un jornaler.

També a mi m'ha tocat de passar el temps  inútilment; la paga que rebo són les nits en blanc. Me'n vaig al llit i ja em ve la pregunta: Quan em llevaré?

La nit és llarga, el neguit m'omple fins que neix l'albada.
La meva carn, plena de cucs és una crosta terrosa, la pell se'm clivella i supura.

Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m'acaba l'esperança. Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf, i els meus ulls no esperen de veure mai més el bé.

Job, l'home pietós, complidor de les ordenances i requisits de la religió vertadera, era un bon observador de la naturalesa humana, i de si mateix. Tot i ser ric, immensament ric, de sobte esdevingué pobre de solemnitat. La gran hisenda destruïda i tots els seus fills i les  filles morts...

Job havia rebut amb una conformitat −digna de ser imitada pels creients− per totes les contrarietats que li havien caigut al damunt. Ni tan sols la dona compartia la seva resignació, ans al contrari, ja que el titllava de beneit, i li deia: "Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix Déu i mor d'una vegada!" [...] "I, enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula."

Però, tot i ser un escrupolós practicant d'allò que la Llei de Déu exigeix, de no haver pecat "en cap paraula", de complir els prescrits sacrificis expiatoris amb animals sense màcula per tal d'agradar Déu, un dia se n'adona que no és un home segons el cor de Déu. En definitiva, no coneixia Déu! Ja que covava un cor ressentit i desafiant per tot el que havia patit.  (Vegeu cap. 13, v. 15)

La fe genuïna no li arriba fins el dia que creu de debò en el Déu únic i veritable: el dia de la seva conversió. Vull transcriure allò que diu al final del relat del llibre (cap. 42, 2-5), a fi que entenguem què significa la transformació d'una persona només religiosa en una que és autènticament creient: "Reconec que tu ho pots tot,  i que res no és massa alt per a tu. Tu has dit: ¿Qui és aquest que diu paraules sense coneixement? - És cert! He parlat en la ignorància de coses grans que no puc copsar. Has dit encara: Escolta'm, doncs, i et parlaré; jo et preguntaré i tu em respondràs. Jo només et coneixia d'oïda, però ara t'he vist amb els meus ulls. Per això, ara em retracto, penedit sobre la pols i la cendra."

                                                                                        

Manel Alonso Figueres