Diumenge 4 de Quaresma - 6 de març de 2016
Lc 15, 1-3.11-32
L’evangelista Lluc és anomenat, l’evangelista de la Misericòrdia
de Déu. Només al seu Evangeli trobem aquesta extraordinària paràbola del fill pròdig,
que està en conjunció amb altres paràboles (l’ovella perduda i la dracma
perduda). Jesús respon amb aquestes paràboles després de sentir com els
fariseus i mestres de la Llei murmuraven contra ell: “Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.”
Com sabem molt bé tots plegats, el Papa Francesc, el 8 de
desembre de 2015, festa dels cristians catòlics de la Inmaculada Concepció, va
convocar un Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, que conclourà en la
solemnitat litúrgica de Jesucrist Rei de l’Univers, el 20 de novembre de 2016.
En aquest temps de gràcia l’Església Catòlica vol aprofundir en el misteri
insondable d’un Déu, Pare entranyable, que no deixa mai d’estimar-nos, malgrat
la nostra naturalesa atreta constantment per la misèria del pecat.
Tota la Sagrada Escriptura és la història de l’amor
apassionat de Déu, que no es deixa vèncer mai per les nostres infidelitats.
Quantes vegades murmurem i jutgem als nostres germans, també de les altres
confessions cristianes, com feien aquests fariseus i mestres de la Llei? Contem, potser, quants moments ens allunyem
conscientment dels camins de l’amor, per seguir el nostre propi egoisme? Tantes
vegades haurem estat aquest fill gran de la paràbola, que s’indigna i jutja amb
enveja la gratuïtat de l’Amor, que es vessa sense mesura en el nostre proïsme,
però que ho considerem injust...
Acollir les promeses de Déu, acollir la seva Misericòrdia, es
girar cua i retornar sense vacil·lar, com a fills pròdigs que som, perquè molts
cops no hem sabut o no hem volgut reconèixer la paternitat de Déu. Tornem,
potser amb por, però Ell ens està esperant sempre, es commou, corre de pressa i
es tira al nostre coll i ens besa. I fa festa! Ens reconeix com a fills en el
seu Fill Jesucrist, es dóna sense mesura.
Agraïts pel seu amor, mirem-nos com a germans, totes les confessions
cristianes i caminem, sense defallir, perquè es faci la voluntat de Déu en el
camí de la plena comunió. “Perdura
eternament el seu amor” (salm 136).
Xavier Artigas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada