Diumenge 2 de Pasqua - 3 d'abril de 2016
Feliços els qui creuran sense haver vist! (Jn 20,19-31)
A
les acaballes de l’evangeli de Joan, hi tenim aquest fragment amb un contingut
extraordinari, del qual en significaria tres parts:
1)
La presència de Jesús ressuscitat que irromp en mig de la por i la incertesa
dels seus amics més propers, que el tornen a veure viu, i de qui reben
l’extraordinària força de l’amor de Déu, la força de l’Esperit Sant.
2)
L’agnosticisme, de Tomàs, que en absolut confia en les paraules dels seus
companys i no creu possible la nova presència de Jesús, després de la mort.
3)
El gran missatge de la tradició joànica: “... Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que
Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu
nom”.
Podem constatar que L’Evangeli de Joan té un alt
contingut teològic, inclús més enllà dels tres sinòptics i sense que això els
hi hagi de treure l’interès que també plantegen. És interessant notar com
consolidat cap a les darreries del segle primer, el text aporta diverses
singularitats per tal d’ajudar a les comunitats cristianes el missatge de
Jesús, els fets de la seva vida i a creure-hi. Les controvèrsies entre el jueus
més estrictes i els conversos, havien de ser notòries.
Aquest fragment sempre ens aporta una alenada
regeneradora, en la presència de Jesús que acompanya les nostres vides i la
presència de l’Esperit Sant, més enllà de l’acció sagramental, en la nostra
pròpia voluntat d’obrir-nos confiadament al Senyor. També
ens pot passar com a Tomàs, cercant evidències humanes o científiques,
comprensibles des de la raó, tancant-nos en plantejaments agnòstics. Per a
nosaltres preval el testimoni que ens han deixat els evangelistes i
l’experiència de la presència de Jesús en la Paraula, en la pregària i en la contemplació,
-a tots nivells-, sense dubtes. Això ens obra a l’esperança certa i confiada en
Jesús de Natzaret, tot podent manifestar: Feliços els qui creuran sense haver
vist!
Mn. Josep Maria Gómez del Perugia, diaca
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada