Diumenge 4 de Pasqua - 17 d'abril de 2016

Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u (Joan 10, 27-30).

Ser u, aquest és el repte, i és un repte complicat, no és pas senzill això d’unir-se, i solament hem de mirar al nostre voltant per adonar-nos; ser u, ser tu i jo, ell i ella una sola cosa, un sol sentir, un sol cos.

Com? Aquesta és la pregunta, com podem ser u sinó no som iguals. Què ofereix unitat? Mentre llegia aquest passatge no podia evitar recordar l’himne del Barça, i ho sé, no és gaire ortodox, però això de tot el camp és un clam era com una mena d’inspiració, perquè un clam és ser u, un clam és que allò que hi ha de diferents en nosaltres acaba superat per allò que ens uneix, i pensava, per què el cristianisme no pot ser un clam? Per què hi ha massa que ens separa? Però, aleshores, no és important allò que ens uneix?

Jo i el Pare som u, per què? Hi ha moltes respostes teològiques a aquesta pregunta, però hi ha una resposta vivencial que pot ser la nostra inspiració, i és que ser u vol dir compartir una identitat, una que supera les nostres diferències; així com el Camp Nou pot cridar alhora: som un clam, també el cristianisme pot cridar som filles i fills d’un mateix Pare, aquest ha de ser el nostre crit, el crit que, identificant-nos amb el nostre Pare, ens fa ser un clam davant la injustícia, davant la manca de misericòrdia, la corrupció o la falta d’amor que pateix el nostre món.

No és que jo vulgui superar les nostres diferències, aquestes hi són, i no és important, les diferències no ens separen perquè allò que ens uneix és molt més fort: un Pare que ens té a les seves mans, un Pare que ens ha donat al nostre Senyor i salvador que és Jesús, un Pare i un Senyor que és el nostre pastor.

Escoltar Jesús vol dir molt més que sentir les seves paraules, vol dir deixar que aquestes ens transformin, ens canvií, facin en nosaltres una nova creació. Escoltar vol dir deixar-se amarar per el canvi i la novetat de la resurrecció, que farà créixer en nosaltres la imatge del nostre Déu, una imatge que es reflexa en aquella identitat compartida que tu i jo tenim: ser fills del mateix Pare.

Pastora Marta López Ballalta