Diumenge 12 de durant l'any - 19 de juny de 2016

Za12,10-11.13,1;Salm 62; Ga3,26-29; Lc9,18-24.

  

Déu es va donant a conèixer..., i ens diu com ens estima, ... i així ens va dient qui som.

Pare nostre, que esteu en el cel:

«Abocaré sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d'afecte i de benvolença. Llavors miraran aquell que han traspassat... (Za). Déu s’aboca, tot el que ell és, Amor; ell mateix es dóna, comparteix amb nosaltres el que és; i ho fa en una creu: una creu d’amor, sense condicions, sense límits...; un abocament, abaixament, fins a la creu; un amor manifestat en el més gran dels dolors: la mort d’un fill.

Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco. Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d'aigua... L'amor que em teniu val més que la vida...  La meva ànima s'ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà (Sl). Déu, l’Amor, buscat..., estem assedegats, necessitat més fonda... “Si hi ha set és que hi ha aigua” (la prova de Déu de Vicent Ferrer de la Índia). Desig, anhel, tendència, instint... de Déu, al cor, existencial...: raons del cor! (Pascal).

... tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist. El Pare de Jesús també és el nostre Pare; som fills, igual de fills que Jesús: un do, una vivència, per això una fe... Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist us heu revestit de Crist. Ens vestim de Crist per no viure a la intempèrie i despullats de dignitat; revestits de Crist: la nostra segona naturalesa (Pascal), elegants, bonics, adornats de la seva humanitat, ... i de la seva divinitat... Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots sou una sola cosa en Jesucrist. La fraternitat de Jesús enderroca qualsevol frontera que margina la dignitat de les persones; diferents però iguals de significatius; ja no valen les distincions excloents. I si vosaltres sou de Crist, sou descendència d'Abraham, hereus de les promeses (Ga). Amb Jesús, la filiació compartida ens dóna l’herència del mateix Pare, que són totes les seves riqueses i afectes.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

«I vosaltres, qui dieu que sóc?». Pere li respongué: «El Messies, l’Ungit de Déu» (Lc). La nostra deu de ser una resposta semblant, dita amb altres paraules pot ser, per dir que Jesús és significatiu en la nostra vida, també ell per nosaltres el nostre “enviat” de Déu, per rebre tots els seus béns.

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

«Abocaré sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d’afecte i benvolença, Llavors miraran aquell que han traspassat: faran per ell un dol , com el que es fa per la mort d'un fill únic, ploraran amargament per ell...» (Zc). Sempre és algú que ens perdona... Un perdó que ha estat primer sofriment, dolor, trencament, mort a l’ànima i, pot ser també, del cos. Aquest pecat i rebuig, Jesús l’ha experimentat a la Creu; però  aquesta creu no ha ofegat el seu amor. I aquest amor seu serà encara reconciliació, novament reencontre.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

... i els deia: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia.» I deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà» (Lc). El camí de la vida passa pel sofriment, per la donació, pel sacrifici; és el camí de l’amor. Hi ha creus salvadores, alliberadores, que porten vida...

I assumim les conseqüències d’estimar.

Mn. Miquel García Bailach