Diumenge 19 de durant l'any - 7 d'agost de 2016

Lc 12, 32-48

"No tingueu por ... el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne". Quin inici d'evangeli tan esperançador. El nostre Pare ens dóna el Regne, però potser nosaltres haurem de fer alguna cosa i no és quelcom fàcil: vendre els béns i donar-los  com almoina, reunir-nos un tresor al cel i posar en ell el nostre cor.

Per a aconseguir-ho hem d'estar alerta. El camí del cristià, del seguidor del Crist no és fàcil, hem de vetllar per no caure en els perills de la nostra vanitat, del nostre egoisme, per no creure'ns que nosaltres som els amos de la nostra vida deixant Déu fora d'ella no obrint-li la porta del nostre cor.

Els versets 39 i 40 ens podem fer pensar que Déu és aquest lladre que ve en la foscor, sense que nosaltres sapiguem quan, però també podem entendre que aquest lladre és el diable que vol la nostra pèrdua, que vol endur-se el nostre tresor més gran, la nostra amistat amb Déu.

Les paraules "el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada" al meu entendre no s'han de prendre com a una amenaça o com a que Déu està vigilant-nos a veure quan ens pot agafar en una feblesa o en una malifeta. Prou sap Déu de quina pasta estem fets! Per a mi es tracta d'una invitació a la vigilància, a guardar aquest tresor que tenim, aquest Regne que ens és donat de manera totalment gratuïta per Déu.

Però ... nosaltres com Pere: Senyor, aquestes paraules són per a nosaltres o per a tothom. De vegades no entenem, de vegades no volem entendre ...

I Jesús continua les seves paraules deixant-nos la missió de vetllar els uns pels altres, de cuidar-nos els uns als altres. En les paraules següents de Jesús hi trobo un missatge clar per a totes aquelles persones que dirigeixen les nostres comunitats. Aquestes persones han de tenir molt clar (i crec que, en la majoria dels casos, és així) que els càrrecs són sempre per al servei a la comunitat i a les persones que la formen.

D'altra banda crec que aquestes paraules són també per a tots els fidels, encara que no ocupin o no ocupem càrrecs de responsabilitat, ja que Déu ens ha donat molt, ens ha donat la seva Paraula (perquè la puguem conèixer), ens ha donat el seu Fill (perquè el puguem seguir) ens ha donat el seu Regne (la salvació) i ens en demanarà comptes.

Nosaltres no podrem dir que no ho coneixíem, que no ho sabíem ... Tots i cadascú de nosaltres som responsables d'acollir als nostres cors la salvació que Déu ens ofereix i d'ajudar als nostres germans amb el nostre servei, cadascú des del lloc que ocupa a la comunitat, ja que "Déu demanarà molt d'aquells a qui ha confiat més".

Demanem per tots nosaltres i pels dirigents de les nostres comunitats que tinguem sempre clara consciència que la nostra missió és el servei als germans.

Mª Angustias Rodríguez