Diumenge 22 de durant l'any - 28 d'agost de 2016

Lc 14,1.7-14

És un relat que parla d’un banquet, però realment no és un banquet per rics, ni de negocis, sinó més aviat és podria pensar en una reunió familiar on ha de predominar l’estima, l’alegria, que ha d’unir als que participen, amb un dinar senzill.

Hem d’estar agraïts amb la persona que ens invita per recordar-se de nosaltres i com a cristians hem d’agrair a Jesús que sempre ens invita a participar en el gran banquet de l’Eucaristia, on tothom té un lloc sense importar la seva condició social, ni de cap tipus.

Amb el tema de la humilitat l’evangelista Lluc deixar molt clar com Jesús ens invita a deixar de pensar en nosaltres mateixos per poder pensar amb la resta. Invita a fer tot per amor, amb una amor incondicional, sense preocupar-nos pel lloc que s’ocupa.

És cert que moltes vegades no agrada cedir el lloc amb una altra persona perquè pot resultar humiliant, però això és una limitació del propi orgull. Malgrat tot, encara resulta més humiliant i motiu de vergonya si arriba el moment que et demanen que et canviïs a l’últim lloc, llavors sí que és un deshonor davant la resta.

Jesús amb aquest ensenyament no ens està dient que no hem de menjar amb els familiars i amics; el que ens està dient és que no hem de practicar l’exclusivitat i rotundament s’oposa a la marginació dels més desfavorits. S’han de vèncer els prejudicis que hi ha i tenir present la persona necessitada.

El nostre cor ha d’estar obert per donar espai a tothom i acollir amb amor, tenint present, en tot moment, que el mèrit no és nostre, sinó que és de la gratuïtat de Déu. D’aquesta manera podrem construir noves relacions en el món, basades en el valor infinit que té cada persona.

Tots els cristians hauríem de practicar la proposta que fa Jesús de ser un banquet d’amor i fraternitat obert a tothom i no només per a uns quants.

Ma. Pilar Lozano, laica

Llicenciada en Ciències Religioses