Diumenge 23 de durant l'any - 4 de setembre de 2016
Evangeli
Lc 14,25-33
Déu
Pare s’ha revelat en Jesucrist, eterna Saviesa,
de manera definitiva. Ell ens mostra el camí per fer front a l’instint
desordenat, la força de les passions i la influència de l’ambient mundà que enterboleixen
la nostra consciència. És un camí de lluita per copsar la llei natural que Déu
ha gravat dins dels nostres cors. En la crida vocacional particular, cada u ha
d’agafar la seva creu i seguir a Crist. Ell ens ha precedit en tot i seguir-lo
implica renunciar a tancar-se en la tribu, en el clan, en la pàtria. La nostra
única pàtria és el Cel, la nostra família s’amplia a tota la Humanitat, doncs
tots som germans en Crist. Jesús amb les seves paraules no vol desestabilitzar
l’ordre social, tan sols evidencia que quedar-se en aquestes afeccions
afectives lliga i impedeix la fraternitat universal que ell ja està creant.
D’aquesta manera, cal orientar totes les energies i tot el que es té cap al
Regne, que ja actua en nosaltres, i posar a la seva disposició els dons. Que
Ell mateix ens ha donat. El Regne és la torre que volem que estigui acabada i
el treball comença identificant el que hem d’aportar per a la seva construcció.
En definitiva, necessitem la il·luminació de l’Esperit de Saviesa per conèixer
quin és el nostre paper a desenvolupar, quines són les capacitats que hem de
posar a servei de Déu i dels germans. Amb la seva Saviesa, el Senyor ens
ensenya a “comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor, i
comprenguem que mil anys als vostres ulls són com un dia que va passar, una nit
en blanc, i com l'herba que al matí floreix i per la tarda la seguen i
s'asseca. Que la teva bondat, Senyor, baixi a nosaltres i faci pròsperes les
obres de les nostres mans” (Salm 89).
Llic.
Anna Moya Oller
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada