Diumenge 2 d'Advent - 4 de desembre de 2016

Is 11,1-10; Sl 71; Rm 15,4-9; Mt 3,1-12.

Del Déu-Amor neix la vida encara, sempre, per sempre...

Pare nostre, que esteu en el cel:

Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. L’experiència de l’Amor de Déu ara, amb Jesús, és un nou brot ple de vida; la seva aliança de sempre, d’amor preferencial i gratuït, ara és renovada en un fill; sempre amb ell és una relació personal, familiar; per dir-nos qui som res millor que un Fill. L'Esperit del Senyor hi reposarà: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor... Aquell Esperit inicial, creador, alè de vida, es torna a fer sentir per un fill, pel Fill. No judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país (Is). És el Jahvè de sempre; per ell, sempre són primer els seus pobres (els qui més necessiten l’arribada del seu Regne i el Messies).

Sigui santificat el vostre nom.

Que Déu..., us concedeixi també d'estar d'acord en Jesucrist... Som fills com el Fill, Déu ens genera com a fills estimats i vol que siguem germans ... perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist... La millor lloança al Pare és la fraternitat. Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu (Rm). Si som fills, llavors som germans; és l’alegria de tots els pares i mares. La seva voluntat és una provocació a construir l’ecumenisme, a refer sempre les relacions humanes en la caritat; res per damunt de la fraternitat. El voler del Déu-Amor arriba a totes les relacions humanes.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

El llop conviurà amb l'anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà; es faran amigues l'óssa i la vaca, les seves cries jauran plegades...; les criatures jugaran sobre el cau de l'escurçó, els nens ficaran la mà dins l'amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país com l'aigua que cobreix la conca del mar (Is). Aquest és el somni de Déu o el nostre...? No violència, pau, harmonia, amor..., com allà al jardí de l’Edèn on ens van plantar, d’on vam sortir (Gn 2,8ss). Vivim un present esperançat.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret... Que governi amb justícia el vostre poble, que sigui recte amb els humils. Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i anys abundi la pau…. Salvarà els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor. S'apiadarà dels pobres i dels febles, els salvarà de la mort. Que es perpetuï el seu nom, i duri com el sol (Sl). És el Regne decretat per Jesús. Les virtuts del governant repercuteixen en el seu poble, la seva acció afecta a tots; el seu govern és viscut com un temps pròsper. El seu programa de govern engrescador...: justícia i promoció humana són el seu programa.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

… tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança (Rm). És la Paraula de Qui ens vol bé i estima, Paraula que dóna llum, i ens dóna l’essencial de la vida. Cal alimentar l’esperança i educar-la...

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava… : «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.» És d'ell, que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.» «… Demostreu amb fets que us voleu convertir… Li podem sortir a l’encontre a aquest Regne, i el podem fer més proper: tot demana reconversió, i ara les coses són diferents, ara és temps de pau, i de justícia..., ja és temps del Regne de Déu. ... Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi... Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc...» (Mt). Renovats, fets nous per l’amor, per l’Amor, purificats com per l’amor com ho fa el foc al gresol.

El terme de totes les esperances és la fraternitat universal, la que neix de la paternitat de Déu.

Mn. Miquel García Bailach