Diumenge 2 de durant l'any - 15 de gener de 2017
Is 49,3.5-6; Salm 39; 1Co1,1-3;
Jo 1,29-34.
Una mediació que
és Déu mateix: Jesús; i el seu Esperit viu també en nosaltres.
Pare nostre, que
esteu en el cel:
El Senyor
em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.» El Senyor m’ha format des del si de
la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el
poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria (Is). La paternitat de Déu s’expressa ara en un
mitjancer històric; la voluntat de Déu es va teixint ara en la història, a poc
a poc, com un embaràs; amb la resposta humana de qui l’acull. L’acció de Déu
Pare sempre és creadora i salvadora, actualitza el seu projecte alliberador a
cada moment; la paternitat també es manifesta amb la fraternitat dels fills.
“L'únic que pot
salvar la vida d'un ésser humà és un altre ésser humà” (Metges sense Fronteres – 2014); per
això es dóna l’encarnació de Déu.
És aquell
de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia
(Jo). És la veritat amagada de la divinitat
de Jesús, de l’encarnació de Déu, del compromís de Déu amb la història de la
humanitat per l’alliberament humà. Es revela la seva divinitat en la seva
humanitat; endinsem-nos en la seva humanitat per trobar la seva divinitat, i la
nostra.
Després Joan testificà: «He vist
que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia
qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el
qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant» (Jo). Un nou Esperit hi
ha al món, una nova sensibilitat, una nova acció, una nova escala de valors,
una nova manera de ser i fer: la de Jesús, la de l’amor; que salva el món, que
és generadora de vida en el món.
Jo ho he
vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu» (Jo). Hi tantes aproximacions al Misteri de
Déu en tantes experiències religioses; en Jesús hi descobrim el rostre humà de Déu.
Sigui santificat el
vostre nom.
Tenia
posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a
mi, ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre
Déu
(Sl). El protagonista de
la pregària és Déu; per la pregària ell s’encarna en nosaltres.
Faci’s la vostra
voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
«... t’he fet llum de tots
els pobles perquè la nova salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra» (Is). La mirada de Déu només pot ser universal, i la seva acció també; el que
val per una persona ho val per totes; ell és creador de tots.
Per això us
dic: «Aquí em teniu: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la
vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor.» Anuncio amb goig la
salvació davant el poble en dia de gran festa. No puc deixar d’anunciar-la, ho sabeu prou, Senyor (Sl). La voluntat de Déu, salvadora, solidària,
humana, es pot convertir en programa de vida, resposta concreta de fraternitat,
d’humanitat; l’amor mai són només paraules; l’amor sempre cerca el bé de
l’altre; i així, es torna un “evangeli”, una bona notícia de festa.
... als santificats en Jesucrist,
cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el
nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells.
Us desitjo la gràcia i la pau de
Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor (1Co). Santificats, consagrats...,
plens de Déu, tocats de ple per l’acció de Déu que són totes les seves gràcies
i dons, que són els millors valors humans, les millors esperances, els millors
drets de tota promoció humana.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
Joan veié
que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que
pren damunt seu el pecat del món (Jo). Jesús és ofrena i culte de Déu a la humanitat.
Jesús és perdó de Déu i lloc de reconciliació per al món.
La nostra vida,
la nostra història, són espais creadors de Déu per al món.
Mn.
Miquel García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada