Diumenge 7 de durant l'any - 19 de febrer del 2017

Diumenge 7è Temps Ordinari - A /

 Lv 19,1-2.17-18; Salm 102; 1Co 3,16-23; Mt 5,38-48.

Trobem Déu sencer identificat, present, amagat... en cada fill i filla seus. No el busquem en altres temples.

Pare nostre, que esteu en el cel:

... rescata de la mort la teva vida i et sacia d’amor entranyable... Com un pare s’apiada dels fills...  (Sl). Són la paternitat i maternitat de Déu: treu del no res per omplir d’amor i de vida cada fill i filla, i totes les creatures. Entranyablement Déu és amor.

Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres... (1Co). Cada persona és lloc privilegiat de la presència de Déu; cada persona és sagrada; cada ésser humà és lloc natural de Déu, és teofania i manifestació de Déu, qui toca i menysprea una persona, profana aquest santuari primer de Déu entre els homes. “L’acció bona conté en ella mateixa totes les filosofies, totes les religions, l’univers i el mateix Déu” (Vivent Ferrer).

Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu (1Co). Autonomia de la persona..., i també configurada amb Jesús; el que ens dóna la veritat del que som, del que podem tornar a ser: imatge i semblança de Déu, fills i germans. Jesús camí de Déu, camí de la humanitat... perquè és camí d’humanitat.

Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos...(Mt). Un Déu que dóna la vida a tots per igual encara que nosaltres després ja la marginem... Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial (Mt). Ja som fill; s’ha de viure i veure amb la pròpia bondat.

Sigui santificat el vostre nom.

«...sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant. No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix...» (Lv). La santedat i la saviesa de Déu es manifesten en l’autenticitat personals. Si Déu és Amor, ell es manifesta en la vida viscuda des de l’amor.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

«Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent.” Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. »Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar. Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen... Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu...? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial (Mt). És la cultura de l’amor: més enllà de la justícia encara hi ha la misericòrdia; és el mal que es venç sempre amb la força del bé, amb un suplement de més amor; és la victòria de l’amor. Provoquem el Regne.

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d’amor entranyable. El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor. No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes. Llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l’Orient és lluny de l’’Occident. Com un pare s’apiada dels fills, el Senyor s’apiada dels fidels (Sl). Déu és generador de vida; el perdó és una manera de crear vida; el seu perdó revela el rostre del Déu-Amor.

Déu el trobem en els camins de sensibilitat humana i solidaritat.

                       

                                              Mn. Miquel García Bailach