Diumenge 8 de durant l'any - 26 de febrer del 2017
Is 49, 14-15 Ps
61, 1-3.6-9ab
1Co 4, 1-5
Mt 6, 24-34
“No
podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”, sense que sigui possible cap
entremig. Si les benaurances no eren prou clares com a expressió de la mirada
de Déu sobre el món, aquesta afirmació no deixa cap dubte. La conversió del cor
és imprescindible per a poder mirar el món com Déu el mira. Si acollim el
missatge de Jesús sense canviar el cor, podem fer autèntiques atzagaiades.
Jesús ens ensenya
sempre sempre que la clau de la interpretació de la Revelació és l’amor i no
pas el poder. L’acció de Jesús, les seves paraules, els seus gestos, només es
poden entendre posant l’amor com a clau d’interpretació. Un Déu que no estima
seria l’expressió màxima de l’opressió. El poder i la ciència de Déu són
bastant irrellevants quan no serveixen per a donar suport a l’amor.
El Déu de Jesucrist
és El-que-estima. Déu és amor (1Jo 4, 8.16). Tot el que ha fet és expressió del
seu amor. Optar per Déu és optar per l’amor oblatiu. Servir Déu és servir els
fills de Déu, als quals estima amb un amor infinit i fidelíssim. No siguem
ingenus, Déu no necessita res de nosaltres, si necessités alguna cosa ja no
seria Déu.
Per tant, servir
Déu voldrà dir servir els fills de Déu, que som tots sense cap excepció. El que
estima se sent feliç del bé d’aquell a qui estima i, si no és així, és que no
l’estima. Déu se sent feliç pel bé que reben i fan els seus fills i, si Déu és
feliç, nosaltres esdevenim feliços perquè Déu, a qui estimem, és feliç.
Aleshores què fem
de les riqueses? Doncs un instrument al servei de la justícia, un mitjà per al
bé de totes les persones. Som administradors dels béns de la terra, només
administradors, diu l’apòstol Pau, administradors fidels i prudents Ni tan sols la preocupació pel nostre
benestar personal està per damunt del bé dels altres. Deixem-nos estimar per
ell i confiem-hi sense ingenuïtats i amb tot el seny que calgui. El benaurat és
el que opta per Déu. Déu és la seva única seguretat. Trobar el just mig entre
la irresponsabilitat i la cobdícia o entre la providència i la previsió no és
fàcil i cadascú ha de fer l’esforç del discerniment.
Mn. Josep
Esplugas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada