Diumenge 1 de Quaresma - 5 de març del 2017


Mat 4:1-11

Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. El temptador se li acostà i li digué:
--Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.
Però ell li va respondre:
--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple i li diu:
--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
Jesús li contestà:
--També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu:
--Et donaré tot això si et prosternes i m'adores.
Li diu Jesús:
--Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.




Hem finalitzat ja el temps de l’epifania, que va començar amb el bateig de Jesús, i comencem ja el temps de quaresma, un camí de penitència que finalitzarà davant les portes de Jerusalem, amb l’entrada triomfal de Jesús que celebrarem el diumenge de Rams.
Fixeu-vos bé com tot aquest context il·lumina el famós episodi d’avui que diem de les tres temptacions.
Jesús, el Fill de Déu, és batejat per Joan Baptista com qualsevol altre home, per complir amb tota la justícia. Això ens parla de que Jesús viu la temptació com a home, com a ésser humà.
Finalment quan Jesús arribi a les portes de Jerusalem serà aclamat com a rei vencedor, com el Messies que arriba per prendre possessió del palau i del temple i instaurar el Regne de Déu, i això ens parla de que aquestes temptacions no són un instant en la vida de Jesús, sinó que són precisament el perill, l’obstacle que permanentment estan enfront d’ell i del seu missatge.
Per tant, podem imaginar que, aquestes temptacions, també estan constant i permanentment davant nostre, homes i dones que seguim les passes del mestre.
No són aquestes les temptacions que van patir els deixebles que volien romandre a esquerra i a dreta de Jesús?
No són aquestes les temptacions que patien quan demanaven a Jesús pel moment en el que instauraria el seu Regne, en clau nacional?
Sí, en el seu camí l’església és constantment temptada a abandonar la pietat, a oblidar-se de carregar la seva pròpia creu.
Són les temptacions del camí fàcil, del camí ample. La religió que manipula les consciències dels que busquen senyals i prodigis que els hi faci més fàcil la vida.
La religió que porta pa, però no el pa celestial de la llibertat, sinó el pa d’Egipte que juga amb la fam i l’ambició de les persones.
La religió de l’espectacle, del “show”, que convenç a les persones per seu poder, per fer-les infantils i dominables.
Davant d’aquestes temptacions Jesús porta la paraula de Déu, no aquella paraula manipulable o que manipula, sinó la paraula de vida que lluita per la dignitat humana, per la reconciliació de la creació en la pau de Déu.
Llavors Satanàs, després de les primeres dues negatives de Jesús,i de forma una mica desesperada, ofereix tot el poder a Jesús, no el de Jerusalem, no el de la religió, no; tot absolutament tot el poder, a canvi de renunciar a la llibertat de Déu.
Encara que realment el que li ofereix és tot el poder terrenal, el que els homes i dones consideren poder, el poder que només es pot aconseguir adorant la maldat.
A Jesús no li cal aquest poder, doncs ell te un poder superior, el poder de l’amor de Déu.
És un poder dèbil, però poderós alhora; calen fe, confiança per viure’l, però és alliberador, doncs en ell és fa realitat la bona noticia de Déu per tots nosaltres: la llibertat del pecat esclavitzant.

Rvdo. Pastor Jonathan Navarro


Comentaris