Diumenge 12 de durant l'any - 25 de juny de 2017
Mt 10, 26-33
Si situem aquest
fragment en el seu context, el capítol 10 de l’Evangeli de sant Mateu, destaquem
que en primer lloc el Crist enviïels seus deixebles a guarir les ovelles esgarriades de la casa d’Israel(Mt 10, 6),remarcant
que la seva predicació sigui a Judea, no
als pagansnials samaritans...Ja vindrà el temps, després de la seva
glorificació, i per la força de l’Esperit Sant, en quèseran enviats a totes les
nacions. En aquest context és on el Senyor els adverteix dels perills d’aquesta
primera predicació, com ovelles enmig de
llops! (Mt 10, 16).Conscients dels perills, el fragment que comentem els
exhorta a no caure en la por, la por que Jesús sap que els voldrà sotmetre quan
el confessin.
És com si
l’Evangeli ens advertís que la confessió ha de ser primer i principalment a
casa nostre, davant la nostra pròpia consciencia.En nom del respecte, de valors
humanistes o d’un cert laïcisme, ¿no és cert que els cristians avui mostrem
certa por a proclamar la divinitat de Jesús, i la tenim no tant davant dels no
cristians, dels agnòstics o dels ateus, sinó davant dels nostres pròpies
germans, i fins i tot davant de les nostres pròpies consciències, i busquem
elaborar doctrines i teologies acceptables?Sovint adaptem la paraula de de
l’Evangeli a les nostres idees, o a pensaments elaborats des de premisses
intel·lectuals, raonables, científiques, o a la sensibilitat o als sentiments
nostres o dels qui ens volem adreçar. Quan fem això, ¿no deixem de confessaren Ellper confessar en nosaltres?Fixem-nos bé que en Mateu 10, 32 –així com en el
fragment paral·lel de Lluc (Lc 12, 8)– el verb grec que traduïm per confessar o
proclamar (omologueo) està usat d’una
manera particular, seguit del complement en
mi, no com a molts altres passatges en què es parla de proclamar alguna
cosa, ja sigui o la nostra fe o els propis pecats o debilitats. Molts
comentaristes han senyalat aquí un matís important, notable. Es tracta d’un
acord, d’una coincidència entre els nostres pensaments i el del Crist, en fer
nostres les paraules del Crist, en deixar que visqui Ell en nosaltres, com deia
sant Pau (Gal, 2, 20).
És preocupant la
tendència avui de molts cristians de proclamar un Crist a mida del món, amb una
predicació pensada perquè el món l’accepti, com si un cop acceptada sota una
figura molt humana, molt d’acord amb les bones intencions i els ideals de
bondat, pau, etc. del món, després el Senyor ja s’ocuparà d’obrir els cors per
manifestar-se en la seva divinitat, en la plenitud de la seva glòria. Oblidem
que el Crist no pretengué passar per un home bo fins el moment de la seva
glorificació: Des del començament de la seva vida pública; primer al Jordà,
després al desert al mateix diable, després als homes en les noces de Canà i en
cridar els primers deixebles, no amagà la seva qualitat de Messies i de Fill
de Déu! En alguns cas recomanà no
proclamar-ho encara als quatre vents, ho va dira cau d’orella (Mt 10, 27); ara mana als seus apòstols predicar-hodels terrats estant (Mt 10, 27).
La forta
envestida del món contra el Crist avui es deixa sentir amb força i sense
fingiment. En el món d’avui, molts cristians ens podem trobar en una situació
semblant a ovelles sense pastors...
(Mt 9, 36). I la collita es abundosa però
els treballadors son pocs(Mt 9, 37). Avui els cristians hem de ser molt
conscients de la nostra tasca. No podem deixar-nos vèncer pel món que ens pinta
moltes tantes coses atractives però que en definitiva no porten més que a
allunyar-nos de la Vida en Déu, a substituir-la per bens efímers que no
nodreixen l’ànima.Estimar el proïsme fins a donar la vida per la seva salvació
a exemple del Crist mateix, col·laborant amb la seva tasca (2 Cor 6, 1), no es
acceptar i aplaudir tots els seus actes fets amb “bona intenció”. Hem passat de
condemnar i enviar als inferns tot aquell que jutjàvem pecador segons una
llista de manaments entesos a la nostra pròpia mesura, a admetre i aplaudir
qualsevol que sembli que s’apropa al cristianisme amb bona intenció. Ser massa
confessional està mal vist, és preferible parlar bé de qualsevol tradició o
creença que porti el nom d’espiritual. Defensar opinions fonamentades en la fe,
sobre fets quotidians o pràctiques socials es qualifica d’atemptat contra la
llibertat, quan no de fonamentalisme. El radicalisme de la tolerància es
permès, el radicalisme de l’Amor cristià es sospitós davant del món. I caiem
fàcilment en la temptació, i cobrim d’expressions “acceptables” però que
falsegen el veritable testimoniatge que el nostre cor més íntim voldria viure.
És necessari que
primer confessem en Crist davant la
nostra consciència, abans de fer-ho en les nostres pròpies comunitats, en les
nostres parròquies, entre els nostres germans en la fe. Enfortir la confessió
de la fe a casa nostre donarà testimoni davant del món. Quines pors sentim quan
ens plantegem confessar Crist? Tenim por de que se’ns acabin les petites i
efímeres coses amb què es contenta el nostre cos: la bona fama, l’amistat dels
que ens fan la vida més fàcil, perdre les nostres elaboracions mentals que ens
donen seguretat en aquesta vida. I és que cal escoltar l’advertència del Senyor:
No temeu els qui poden matar el cos,
que tanmateix tornarà a la pols, tingueu-ne
més aviat del qui pot perdre ànima i cos a la gehenna, al judici que ens
pot lliurar a una vertadera mort eterna, negats pel Crist per haver-lo negat,
per no tenir el nostre cor en acord amb Ell, per no tenir viva la seva paraula
en nosaltres. (Mt 7, 23; 25, 12).
El primer que
ens toca és dir en veu alta, als terrats de les cases, l’Evangeli tal com el Crist ens l’ha transmès: No podem
renunciar al do que ens féu el dia que, pel nostre bateig, vàrem morir i
ressuscitar en Ell. Som “crists” des del nostre bateig i la nostra unció,
reconciliats amb Déu som col·laboradors de Déu (2Cor 5, 1 - 6, 1). Llavors entendrem
la resta del capítol 10:No podem estimar més el pare o la mare el germà o la
germana queDéu. Només fem-nos portadors del Crist, confessant en Ell, som
capaços de fer que els altres esdevinguin també “crists”.
P.
Josep
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada