Solemnitat de la Santíssima Trinitat - 11 de juny de 2017

Ex 34,4b-6.8-9; Dn 3, 52-56; 2Co 13,11-13; Jo 3,16-18.

Déu en ell mateix és amor-família, lliurament dins i fora; però nosaltres sempre tant endins del seu cor!

Pare nostre, que esteu en el cel:

El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès s’estigué allà amb ell. Un Déu que ve, surt del seu món, ens visita i la seva presència ens omple d’alegria, al cor, en la pròpia intimitat, en la pregària; transcendent però immanent, inabastable i ara també proper, i l’anem coneixent a poc a poc, a cada encontre..., a cada visita... Llavors el Senyor passà davant d’ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor» (Ex). Cridant perquè ho sentim bé com és, i ho anem vivint, sentint, en el tracte, en la seva experiència; que vol ser un Déu de vida. És el Déu-Amor.

Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres (2Co).

Ja era la fe des de l’inici, la percepció d’un Déu més semblant a la nostra psicologia: un Déu amor, comunitat, família, relació, comunicació, diàleg...: trinitari en ell mateix.

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell (Jo). El Pare, el seu Fill, l’Esperit Sant..., no poder absolut, sinó relació que només es construeix des de l’amor i, per això, des de la llibertat. I un Déu trinitari que aposta per la vida. Així l’Església també com Jesús no condemnarà, i sí serà experiència de salvació, promotora de vida, i vida “eterna”, aquella que ens dóna vida de veritat, que val sempre: pau, veritat, justícia, solidaritat, amor..., i la vida del cel també, finalment.

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic... Déu-Amor que estima tant, com un pare i una mare; l’amor més gran donat, incondicional, gratuït, fins a l’extrem... per dir-nos com ens estima.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Germans, estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau (2Co). Són els signes de l’arribada del Regne de Déu, on de veritat ell hi regna: on hi ha fraternitat, respecte, pau...

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jo). El Regne de Déu és la voluntat de vida de Déu, ara salvadora, que s’encarna en el compromís dels cors que l’acullen: promoure la vida allí on s’ha perdut, s’ha menystingut, s’ha matat...

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

«Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor»... «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat» (Ex). Més en allà del sentiment de culpa, de pecat, d’equivocació, del mal comés..., tenim l’experiència de la misericòrdia de Déu, que és experiència de perdó i alliberament, que ens torna la pau i la dignitat, per no caure en l’absurd.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu (Jo). Ens condemnem nosaltres mateixos quan ens tanquem a l’amor, a l’Amor, a la misericòrdia; i d’això se’n diu orgull.

Cal crear espais per explicitar el Déu Trinitari: de diàleg i comunió..., per refer la pau i la concòrdia..., perquè la vida torni a ser possible on era ignorada.

Mn. Miquel García Bailach