Solemnitat del Cos i la Sang de Crist - 18 de juny de 2017

El Cos i la Sang de Crist és el sagrament admirable que ens ha deixat el Senyor. Memorial de la seva Passió. Presència fidel enmig nostre per a donar-nos Vida. És en l’Eucaristia que Jesucrist va voler perpetuar el misteri de la seva creu, fins a la fi dels segles. I així esdevingué Sacerdot per a poder portar a Déu tota la humanitat. És Ell, alhora, sacerdot i víctima pura, única i definitiva, que ha establert l’Aliança nova i eterna entre Déu i la humanitat redimida, mitjançant el sacrifici perfecte d’acció de gràcies.

“Això és el meu cos, ofert per vosaltres”, ens diu. El mateix cos que en l’Encarnació va voler assumir en les entranyes de Maria la naturalesa humana, ara se’ns ofereix per a satisfer la nostra fam i set de plenitud i de felicitat. Meravellós intercanvi entre Déu i l’home: el seu Fill fet aliment per a tota la humanitat, perquè tota la humanitat pogués participar de la vida divina. Ell, que va voler fer-se home, se’ns dóna en aliment perquè puguem esdevenir veritables fills de Déu, perquè el seu Cos sigui el nostre cos i la seva Sang, la nostra sang.

L’Eucaristia és el do celestial que ens ha de fer possible caminar per aquest món vers Déu, perquè com diu la 1a. lectura (Dt 8,2-3.14b-16a): “l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.

En la festa del Corpus Christi, l’Església reviu el misteri del Dijous Sant a la llum de la Resurrecció. El do de l’Eucaristia, misteri d’intimitat, instituïda al Cenacle, es realitza en plenitud: Jesús dóna realment el seu Cos i la seva Sang. En creuar el llindar de la seva mort, Jesús mateix es converteix en Pa viu, en vertader mannà.

Per això, diu Jesús a l’evangeli (Jo 6,51-58): “Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món. (...) Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia”. El Fill de Déu, havent-se fet carn, es converteix en pa, i així esdevé aliment per al seu poble, per a nosaltres, que estem en camí en aquest món, vers la terra promesa del cel.

En alimentar-nos del Pa eucarístic experimentem la comunió dels germans en Crist. Sant Pau ens recorda això a la 2a. lectura (1Co 10,16-17): “el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és potser comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és potser comunió amb el cos de Crist?”. Tots nosaltres formem un sol cos, germans: el Cos de Crist. Cadascun de nosaltres està unit amb Jesús i tots estem units, per Ell, els uns amb els altres.

El qui rep el Senyor, per la fe, en l’Eucaristia, participarà plenament de la glòria i la resurrecció del Crist. Perquè Ell és el nostre aliment de vida eterna.

Dóna’ns el teu cor compassiu, Senyor! Que aquesta eucaristia encengui el nostre cor i ens fem ofrena de comunió per als nostres germans!

Mn. Ricard Casadesús Castro