Diumenge 25 de durant l'any - 24 de setembre del 2017
Mateu 20, 1 - 16
"Perquè el Regne del Cel és semblant a un
home, pare de família, que de bon matí va sortir a contractar obrers per
treballar a la seva vinya...".
Vet aquí una paràbola de Jesús, transcrita
només per l'evangelista Mateu, ja que els altres tres no l'esmenten en els seus
respectius textos. El missatge d'aquesta paràbola pot semblar que ens porti a
considerar-la com el relat d'una gran injustícia, i no pas d'un exem-ple
d'equanimitat. És evident que no volem, ni ens passa pel cap, titllar el Mestre
d'home fred, insensible a les necessitats de la gent... Però, entrem-hi, i
vegem què diuen les seves paraules...
L'evangelista Mateu ens diu que el Regne del
Cel és semblant a un terratinent, que va sortir de casa seva a trenc d'alba a fi
de llogar jornalers per treballar a la seva vinya. I veiem, pel tracte que va
fer amb els quatre grups que hi van concórrer, que els pactes eren imprecisos
llevat del que va fer amb els primers contractats: un denari al dia.*
Després de llogar aquests pagesos, encara en va
anar a cercar més...
El segon grup, el de mig matí, fou aquell que
en va tenir prou amb un: "Aneu també
vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just." I així ho van fer... Però, fixem-nos-hi que ni tan sols
van tractar de diners, com va fer amb els primers contractats.
"Cap a migdia i cap a mitja tarda,
l'amo, va sortir de casa una altra vegada i va fer el mateix."
"Encara va sortir a l'hora onzena, cap al
final de la tarda; en va trobar d'altres i els digué: Per
què us esteu aquí tot el dia sense fer res? Ells li responen: És
que ningú no ens ha llogat. Els diu: Aneu també vosaltres a la meva
vinya.
Arribat el vespre, va ser el moment de cridar
els treballadors perquè cobressin el jornal que els pertocava.
* Un
denari era l'import que cobrava un jornaler per la labor realitzada al llarg
d'un dia al servei d'un terratinent, o d'una altra mena de feina contractada.
No ens penséssim pas que la paga per la feina secular
ve a ser com l'entrada franca a la glòria, en el regne que Déu ha preparat per
als seus redimits i alliberats de la condemnació**. Si hi ha algú que ho hagi arribat a
pensar-ho alguna vegada, i a creure-s'ho, ens cal dir que està molt i molt
equivocat. Aquí, la paràbola no ens ensenya pas que hi hagi uns mèrits que
puguin ni tan sols assemblar-se, i encara menys, igualar els de Nostre Senyor
Jesucrist, l'Anyell de Déu que fou immolat per a la nostra redempció. Cap
esforç, mèrit, sacrifici o penitència amb la finalitat al·ludida és estimable
als ulls de Déu.
Voldríem destacar alguns punts que ens mouen a
analitzar la naturalesa humana, sempre amb taques de malícia, d'enveja, de
parcialitat... Qui de nosaltres no aixecaria la veu veient que uns han estat
afavorits per la bona voluntat del "senyor de la vinya", mentre que
uns altres, que han hagut de suportar la calor d'aquells paratges de la
Palestina d'aleshores, han suat d'allò més. I no pensaven, aquests, que ells
tenien feina molt més sovint que aquells altres que, tot i haver estat amb
paciència, veient passar les hores, s'han d'agafar a només poder treballar una
hora, i amb la ràbia que només cobrarien "potser" una dotzena part
d'allò que els de primera hora tindrien el salari complet (1 denari). La bondat de l'amo va posar les coses al seu
lloc, i la tendresa del seu cor va ser providencial per afavorir els que, en
una altra circumstància, se n'haurien tornat cap a casa seva cansats d'esperar tot el dia una
oportunitat de feina i, més terrible encara, sense haver guanyat cap diner
perquè la família pogués mitigar la fam.
Manel Alonso Figueres
**
Hem sentit alguna vegada de gent que pensa que té la
salvació que és en Crist, perquè sempre ha estat una persona que s'ha
escarrassat per treballar i treballar en pro de la seva família...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada