Diumenge 27 de durant l'any 8 d'0ctubre del 2017

Mt 21, 33-43

Sovint quan llegim aquest text podem pensar que no va amb nosaltres. És clar!, Jesús parla contra les autoritats jueves que han maltractat els profetes enviats per Déu i, a la fi acabaran també amb Ell, el seu Fill, que morirà a mans del poble jueu i els seus dirigents.

Ell, l’enviat últim de Déu, el seu Fill, mor a mans de les autoritats del poble jueu. Nosaltres no hi tenim res a veure. Nosaltres som aquells últims vinyaters als quals l’amo (Déu) l’arrendarà la vinya després de l’homicidi del seu Fill; i som els qui donem els fruits al seu temps. I ens quedem tranquils i satisfets amb la nostra seguretat i amb la nostra certesa.

Però potser hauríem de reflexionar una mica més seriosament i ser una mica més humils, ja que … no som nosaltres també, de vegades, com aquells vinyaters malvats i injustos que maten els enviats de l’amo de la vinya? Potser no llevem la vida a ningú, però tal vegada el menyspreem perquè no pensa com nosaltres, no actua com nosaltres, o no és del nostre grup. Potser no matem ningú físicament, però si que ho fem amb les nostres intransigències, imposicions i seguretats excloents.

Potser alguna vegada (o moltes) ens sentim superiors als altres perquè nosaltres som els escollits, i no pensem que potser el Senyor ens traurà la vinya i la hi donarà a altres servents més humils, no tant segurs de sí mateixos i més confiats en el Senyor que li donin més i millors fruits.

Preguem Déu perquè augmenti en nosaltres la humilitat de saber-nos només uns treballadors de la seva vinya i demanem-li que la nostra feina sigui fructífera i agradable als seus ulls.

                                                Mª Angustias Rodríguez