Diumenge 29 de durant l'any - 22 d'octubre del 2017

Is 45,1.4-6; Salm 95; 1Te 1,1-5b; Mt 22,15-21.

La política de Déu és la de l’amor sempre, també a ell.

Pare nostre, que esteu en el cel:

... Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu... (Is). Un Déu-Pare-i-Mare, un Déu-Amor.

... la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor... No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre... (1Te). Com els fills a casa, generats tots per un mateix Amor que ens fa germans.

Sigui santificat el vostre nom.

Canteu al Senyor un càntic nou... tributeu al Senyor l’honor del seu nom... Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat... (Sl). La nostra només pot ser una resposta agraïda a Aquell que ens ha estimat primer.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

... com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats... És l’acció de l’amor que cerca el bé, és la fe que neix de l’amor, i no es cansa.  ... no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de L’Esperit Sant, i amb tota convicció  (1Te). Paraules i obres, carisma i compromís personal pel Regne de Déu.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

"... que dieu sempre la veritat..., ... ni que ens costi, ni que tinguem que fer-nos violència, ni que costi trobar-la; dir la veritat és una també manera d’estimar..., és un servei: “... i la veritat us farà lliures...” (Jo 8,32). ... i que ensenyeu de debò els camins de Déu..., que són camins de fraternitat, de servei, de solidaritat..., són els camins de l’amor, de l’Amor. ... sense mirament per ningú, sigui el que sigui..., com pesa el què diran!, ens condiciona..., cal guardar les aparences que ens fa una mica hipòcrites. ... ja que no obreu per complaure els homes" (Mt). És Jesús que cerca de fer la voluntat de Déu. Aquest text és una descripció de Jesús, com era i com hauríem de ser també nosaltres, és el repte de l’autenticitat.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

«¿És lícit o no de pagar tribut al Cèsar?... Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu» (Mt). Fe i política. Quina relació? “Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen, com si fossin amos...” (Lc 22,25). Jesús també és “indignat”; i també nosaltres. “Però entre vosaltres no ha de ser pas així. Qui vulgui ser important... que es faci el vostre servidor” (Lc 22,26). Les coses temporals i les eternes, com compaginar-les? Què hem de donar-li a Cèsar i a Déu? La moneda amb la imatge del Cèsar representa les coses temporals necessàries, el bon funcionament social, la política necessària que és  l’art de la convivència; i, així, què li hem de donar a Cèsar? El meu vot, que és la meva opinió, i la meva veu crítica, i els impostos per construir espais comuns de vida compartida amb la resta de ciutadans... A Déu li donarem...: “Estimaràs Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima...” (Lc 10,27), “facis la vostra voluntat...” (Mt 6,10), “...allò que fèieu a un d’aquest germans meus..., m’ho fèieu a  mi...” (Mt 25,40). Amor a Déu i als germans és l’espiritualitat de Jesús, les dos cares inseparables de la mateixa moneda.

Fe i política. Una cosa i l’altra no estan contraposades: la fe viscuda en la vida, una fe que no oblida la realitat i els problemes de la gent i les seves condicions de vida insuficients; i una política des de Déu, des de la fe; la fe donarà a la política ànima, forma, valors, sentit, compromís, lluita... per la dignitat i els drets de les persones. L’Evangeli donarà a l’acció social el Regne de Déu.

També una política al servei de les persones (de la democràcia) i no de la ideologia preconcebuda.

Mn. Miquel García Bailach