Diumenge 32 de durant l'any - 12 de novembre del 2017

La llàntia de l’esperança: sempre ben encesa!

La narrativa de les paràboles de Jesús, provoca als seus seguidors motivacions evangèliques en el coneixement del Regne de Déu, que és el gran tresor que ve a oferir-nos. Certament que aquest regne de Déu edificat en l’amor, la pau, la justícia i la llibertat l’hem de fer present avui i ara, però la feblesa humana, les limitacions i el pecat, malauradament ens ho impedeixen.

Si més no, no hem de perdre l’esperança de fer realitat aquest Regne de Déu del qual, de manera silenciada i insospitada, n’apareixen magnífiques mostres que resulten impossibles de generalitzar. Tampoc podem perdre l’esperança de que aquest Regne de Déu el podrem acollir en traspassar la nostra vida d’aquest món cap a la Casa del Pare.

Per comprendre les paraules de Jesús, necessitem traslladar-nos a la celebració tradicional del matrimoni jueu en temps de Jesús. La part central de la festa començava quan el nuvi, amb els seus amics, anava cap a la casa de la núvia, on estava acompanyada de les seves amigues. Tots plegats, els amics i les amigues acompanyaven els nuvis amb llums, cants i música, cap a la casa del nuvi on un cop celebrat el casament feien un gran banquet.

Ja coneixeu que va passar, cinc noies havien estat previsores i tenien oli pels seus llums, les altres cinc es quedaren sense oli i, naturalment, amb els seus llums apagats.

Pensem-hi, Jesús, -el nuvi-, vindrà el nostre darrer dia per tal que l’acompanyem al banquet etern, per això, per poder-lo acompanyar, necessitem mantenir la funcionalitat dels nostres llums. Les noies sense llum, eren les desassenyades, que finalment el nuvi no reconeix,les que tenien llum eren les prudents, que entren al banquet.

Jesús ens té en aquest món tal i com som, amb una fe més oberta, similar als llums encesos proveïts d’oli o amb una fe més tancada o nul·la, similar als llums apagats per manca d’oli. Jesús, fins i tot, ens permet que se’ns apagui el llum, que ens quedem sense oli, per mil coses que ens poden passar en la vida, però Jesús espera que siguem capaços de reaccionar i, malgrat els nostres ensopecs, ens proveïm d’oli per als nostres llums, per tal de rebre’l en el moment més inesperat que se’ns pot presentar. Aquesta és l’esperança que us esmentava al començament.

A cops sembla que vivim en la foscor, que el món està deshumanitzat pel consumisme, les addiccions, l’orgull, el diner,... fins i tot la violència i la corrupció des d’alguns sectors del poder judicial, legislatiu, executiu i una monarquia partidista indiferent als problemes dels ciutadans. Davant d’aquest atzucac: Què hem de fer ara els cristians? Dons des de la confiança en Déu i en Jesús i amb serenor de cor, mantenir les nostres llànties ben enceses amb l’oli de l’esperança, per il·luminar i fer fermament present l’amor, la pau, la justícia i la llibertat, amb persistència i valentia. No es tracte de tancar-nos en postures partidistes, sinó de defensar de manera legítima la dignitat i els drets de les persones, amb els valors evangèlics del Nou Testament, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, adoptat per l'Assemblea General de l’ONU amb la resolució 2200A (XXI), de 16/12/1966 i en vigor el 23/03/1976, inclús més enllà de qualsevol llei, allà on calgui. En esperit de caritat fraterna. Estimant a Déu i als germans, reflectit en estimar els enemics i estimant als altres com Jesús ens va estimar.

La proposta evangèlica de Jesús ens convida a posar-nos l’objectiu de la vida per sempre a la casa del Pare, avançant-hi des d’aquest món, en harmonia amb el Regne de Déu desitjat.

Podem fer-nos bons propòsits, trobarem dificultats inesperades, potser ens tornarem a quedar sense oli i se’ns apaga la llàntia, cansats de lluitar i col·lapsats per les pors. És aquest el moment de tornar a trobar el desig del Regne de Déu amb la força de la pregària, de la Paraula de Déu i dels Sagraments, que nodreixen la nostra vida espiritual i il·luminen la nostra realitat

Mn Josep Maria Gómez Del Perugia, diaca