Diumenge 2 de Quaresma - 25 de febrer de 2018

Mc 9, 2-10

La narració de "la transfiguració" de Jesús, segons l'Evangeli de Marc, ens situa en un escenari històricament molt familiar, ja que a l'Antic Testament la muntanya del Sinaí va ser el lloc de trobada entre Déu i l'home.

Jesús es fa acompanyar per tres apòstols: Pere, Jaume i Joan, que sense saber-ho es convertiran en testimoni fidedigne d'un dels moments clau de l'evangeli, la transfiguració que es produeix en Jesús per  revelar-nos la seva naturalesa divina.

Allà a la muntanya, immersos en un silenci contemplatiu, Jesús es transforma. Tot el seu ésser es revesteix d'una metamorfosi que endinsarà els ulls dels apòstols en una mirada il·luminada pels ulls de la fe. Observen Jesús fulgurant, "el seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així". És el moment que ens mostra la transcendència de Jesús, i els apòstols fan experiència d'un fet que s'escapa a la seva comprensió, un fet que els supera, perquè prenen consciència que aquesta blancor només pot ser obra de les mans del creador.

Jesús apareix en mig de dos grans profetes de l'Antic Testament que representen el passat i que van rebre la revelació de Déu: Elies, el gran  profeta que anunciava la vinguda del messies, i Moisès, el mestre de la llei que va alliberar el poble d'Israel. Al mateix temps, els apòstols Pere, Jaume i Joan representen el moment present, l'aquí i l'ara, per això a ells no se'ls hi acudeix res més  que dir: "Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies". Però, paradoxalment, el relat ens mostra com Jesús és el futur en el qual es culmina el present i el passat, perquè Jesús és "el messies" que havia estat anunciat, i al mateix temps és "el salvador" que ha vingut ara per alliberar-nos, per sempre, dels nostres pecats.

Finalment, se sent la véu de Déu que diu: "Aquest és el meu fill, el meu estimat; escolteu-lo". Sí. escolteu Jesús, obriu el vostre cor a la  Paraula del Fill estimat perquè ell és el Verb que s'ha fet carn. I "mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va demanar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts". Aquest silenci que demana Jesús, aquest silenci messiànic, és imprescindible en aquell moment perquè  no vol confondre ningú, sap que encara no estan preparats per entendre el que esdevindrà la seva passió, mort i resurrecció. Perquè serà en el moment de la resurrecció quan comprendran tot el que a la muntanya els hi ha estat revelat.

Paqui Rodríguez Báñez