Diumenge 5 de durant l'any - 4 de febrer

Lectura de l’evangeli segons Sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

Introducció

Cal dir que en aquella època es creia que la malaltia era un càstig diví pels pecats comesos (malalts) o era per un mal esperit que havia entrat en el cos de la persona (endemoniat). D’aquí que l’Evangeli ens digui queAl vespre, quan el sol ja s’havia post li portaren tots els malalts i endimoniats. Perquè al vespre, quan el sol ja s’ha post? Per dos motius: Recordem que encara som en el dissabte, festa sagrada que no es podia fer cap feina i en segon lloc, un malalt era un marginat, i perquè la gent no els veiés, ni sapiguèssin estaven malalts anaven de nit; eren gent que se sentien com Job a la primera lectura: de la meva vida ja no hi queda fil, els meus ulls no tornaran a veure la felicitat. Quina és l’actitud de Jesús i per tant de Déu?. Jesús -el Fill de Déu- trenca amb un doble precepte sagrat: el del dissabte i el de toca un malalt, perquè  en Ell es fa realitat –carn- el que hem pregat en el salm responsorial d’avui: El Senyor conforta els cors desfets i embena les ferides.. sosté els desvalguts.

Van anar a casa de la sogra de Pere era al llit, amb febre

Jesús va amb els deixebles “a casa”, una prefiguració de la futura Església, on hi ha la sogra de Pere, per tant una mostra que havia estat o era casat, aquesta és al llit amb febre. El fet de ser cristians, de ser persones d’Església no ens impedeix que a vegades tinguem febre: La febre de la por, de l’enemistat, de les riqueses, de l’enveja, del desànim,...que “ens postren” al nostre llit i l’únic que en pot ajudar a recomençar, a “aixecar-nos” és Jesús i el seu Evangeli (Bona Notícia).  

-Li va donar la mà i la va fer aixecar

Un detall molt bonic de Jesús, Ell s’apropa, i la toca (a una dona i a més malalta!), Déu és llibertat absoluta i amor absolut, per tant mai pot discriminar ningú. I nosaltres que hem fet l’experiència personal de sentir-nos tocats i aixecats per Jesús i alhora com a deixebles -com a Església- hauríem de fer nostres les actituds de Jesús: donar ànims, caliu, estimació,...

Es posa a servir

La sogra de Pere guarida pot de nou estar capacitada per a ser deixeble “servint” a Jesús i als altres deixebles en ajudar a anunciar l’Evangeli. Es tracta com ens ha dit Sant Pau: que l’Evangeli no és converteixi en cosa costosa: Hi han moltes maneres de fer costós l’Evangeli. Ideologies, actituds puristes, marginadores. La tasca de difondre l’Evangeli cal que sigui sempre alliberadora de qualsevol mal.

Jesús s’aixecà de matí i se’n anà a pregar

L’alliberació no és fruit solament de l’acció sinó també de la pregària, tal com resem en el Pare Nostre i fixem-nos que la pregària a Jesús no el fa volar al setè cel sinó recomençar: Anem a d’altres llocs que hi predicaré, aquesta és la meva missió.

Final

Demanem en aquesta Eucaristia que fem nostres en les nostres vides les paraules de Sant Pau: Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui.

fixem-nos que la pregària a Jesús no el fa volar al setè cel sinó recomençar: Anem a d’altres llocs que hi predicaré, aquesta és la meva missió.

Final

Demanem en aquesta Eucaristia que fem nostres en les nostres vides les paraules de Sant Pau: Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui.

 Mn. Josep Ramon Ruiz