Diumenge 14 de durant l'any - 8 de juliol de 2018

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc 6, 1-6.

“No va fer molts miracles en aquell lloc a causa de la seva falta de fe”.El repudi incrèdul de Jesús a la seva terra de Natzaret està en contrast amb els relats precedents, exposats amb la finalitat de suscitar la fe. La dona del poble havia cregut i Jaire, el cap de la sinagoga, havia acudit a ell ple de confiança. És precisament en la seva terra on Jesús xoca amb una gran incredulitat. El ministeri de Jesús no resultava evident per als seus contemporanis, el misteri de la seva persona se'ls amagava més d'una vegada sota els seus grans miracles. La gent de Natzaret són el cas típic dels que «veuen, però no perceben; senten, però no entenen»(4,12). Es tracta de la mateixa experiència i ensenyament que expressa el quart evangelista al final del ministeri públic de Jesús: «Tot i que li havien vist fer tants senyals prodigiosos, encara no creien en ell» (Jn 12:37).

Sembla que Jesús es presenta per primera vegada a la sinagoga de la seva terra com a mestre, com a rabí. Els seus compatriotes estaven sorpresos que tingués la capacitat de parlar tan bé i d'interpretar l'Escriptura. Coneixien Jesús com «el fuster» o -segons altres lectures- «el fill del fuster». També se’l coneixia com a «fill de Maria» i «germà» d'altres homes que formaven la seva família. Per això la gent no pot entendre que Jesús tingués alguna cosa especial i s'escandalitzaren. Jesús els hi dedicà unes paraules molt contundents: «A un profeta només el menyspreen a la seva terra».

En l'actitud dels natzarens s'anuncia ja als lectors cristians el misteri de la passió de Jesús; però en el destí del seu Senyor reconeixen també el seu propi destí. Jesús s'ha apartat dels seus parents i s'ha creat una nova família. Els deixebles de Crist han de comprendre que hi haurà discòrdies a les famílies per causa de la fe. És aquest el motiu pel que ha afegit expressament l'evangelista «entre els seus parents ia casa seva». Sovint Déu no ens estalvia aquesta amargor.

La conseqüència de la incredulitat és que Jesús no va poder fer a Natzaret cap gran miracle, sinó que va curar simplement a alguns malalts imposant-los les mans. Jesús no havia de dur a terme cap prodigi allà on els homes se li tancavenamb una incredulitat obstinada: no era convenient. La situació de l’ésser humà per si mateix és terrible i la seva incapacitat per apropar-se pels seus propis mitjans a Déu és completa. A l’ésser humà natural li és impossible entendre, creure i decidir a favor del testimoni de Déu, no per causa d'una incompetència intel·lectual, sinó per la ruïna espiritual en què es troba, un estat de perdició del qual només Déu el pot treure.Aquesta realitat és justament el que provoca que la veritable fe sigui humil, agraïda i obedient davant l'Únic missatge que va poder donar-li vida enmig de la mort: l'evangeli de la gràcia del Senyor Jesucrist a homes morts en els seus pecats, incapaços d'acostar-se a Déu, incapaços de reconèixer ni que el tinguessin davant mateix.

Anna Moya Oller, o.v.