Diumenge 22 de durant l'any - 2 de setembre de 2018

Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s'adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s'han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.

Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:

-Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?

Ell els respongué:

-Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:

Aquest poble m'honora amb els llavis,

però el seu cor es manté lluny de mi.

El culte que em donen és buit,

les doctrines que ensenyen

són preceptes humans.

Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.

Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:

-Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur.

Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home. Evangeli de Marc 7,1-8.14-15.21-23

Jesús va passar per alt determinades tradicions del judaisme del seu temps (ablucions, ritus de purificació, el descans del dissabte...). Podríem dir que va ser un home poc exemplar religiosament, però irreprotxable cívicament. Jesús va viure i practicar la seva espiritualitat “d’una altra manera”, lliure de la “lletra petita” de la llei per orientar-se al seu fons espiritual: estimar al proïsme, de manera molt especial els darrers i “exclosos del sistema”, i cercar la seva felicitat,.

A vegades, escriu el teòleg J. M. Castillo: no hi ha més remei que permetre o tolerar coses diferents a les costums o a les lleis per assolir un bé superior com feia Jesús quan curava malalts en dissabte. La voluntat de Déu no pot ser substituïda per les tradicions humanes, incloses les religioses, quan aquestes no estan al servei del bé i la felicitat de les persones.

El perill de confondre la pràctica religiosa amb el seguiment al Crist sempre és present, tant en el temps de Jesús com en el nostre. Amb la cita del profeta Isaïes, Jesús denuncia el pecat d’aquella generació: Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes. La joia implícita en la vivència espiritual no pot quedar ofegada sota normes negatives i tradicions més humanes que bíbliques.

Sens dubte, les directrius socials o religioses, són elements de judici que el cristià ha de tenir en compte a l’hora de discernir el que Déu vol d’ell en cada situació o circumstància concreta. Ara bé, la darrera paraula, al prendre una decisió, no la té la norma o el costum; sinó l’Esperit de Déu que ens fa veure el que agrada al Senyor ja que el cristià ha estat alliberat per Crist de l’esclavatge que comporta la submissió acrítica de la llei. Les tradicions no poden ocupar el lloc que correspon a Déu i als valors del seu Regne.

El criteri definitiu no és tant la força del costum, els convencionalismes, les pressions socials o familiars, sinó l’obediència a Déu que té la seva concreció en l’estimació al proïsme. Serà l’amor i el reconeixement de la dignitat de l’ésser humà el que ens permetrà descobrir en cada situació el més adient, tant per nosaltres com per les persones que estimem.

Quan hom només pensa en complir amb els “deures” (tradicions, costums, pràctiques religioses formals...) és una persona preocupada per la seva conducta; mentre que qui es preocupa per les “necessitats” dels altres cerca el seu bé i la seva felicitat. Exemple de persones orientades al acompliment dels deures van ser el religiosos de l’època de Jesús, descrits en aquest text de l’evangelista Marc, que criticaven que el Mestre de Natzaret no seguís, fil per randa, les antigues tradicions; en canvi Jesús va ser una persona orientada a atendre les necessitats dels altres, malgrat això comportés el conflicte amb els fonamentalistes del seu temps.

Cal defugir d’una pràctica religiosa rutinària si no volem escoltar també nosaltres les dures paraules de Jesús:

Aquest poble m'honora amb els llavis,

però el seu cor es manté lluny de mi.

La nostra responsabilitat, escriu el teòleg José Antonio Pagola, no és repetir el passat, sinó fer possible als nostres dies l’acolliment de Jesucrist, sense amagar-lo ni enfosquir-lo amb tradicions humanes, per molt venerables que puguin semblar.

Jaume Triginé

Cristià de tradició protestant

Membre de Junta Directiva del Centre Ecumènic de Catalunya