Diumenge 28 de durant l'any - 14 d'octubre de 2018
Salm 89, 12-13. 14-15.
16-17
Qui s´atreveix a contar els dies?
Al so de mil campanes toquen
les quatre de la matinada;
monjos i monges desperten
a la crida més pregona, la del cor...
i es reuneixen en
comunitat al oratori.
Qui s' atreveix a contar els dies?
si ens els vas donar plens d'
Eternitat...
i ja no els podem diferenciar
de Tu.
Als teus peus, com als cims de
les muntanyes,
l' ànima prega.
Prega… a part de que no sap fer
un altre gest,
per ser el més honest i senzill
a la seva natura…
quan saciar-se es només saber
que estàs dins.
Qui s' atreveix a contar els dies?
si ens els vas donar plens d'
Eternitat...
i ja no els podem diferenciar
de Tu.
I encara et demanem
tant...
Oh, Amor!
I que podem demanar a Aquell
que tot ens ho va donar,
oferint-se a Ell mateix, sense
esperar res a canvi?
I encara sentim tantes
carències...
Oh, Estimat!
Quina és la prova d' amor,
encara?
Sino l' entrega del cor i l'
ànima, sense límits ni condicions
-l' ofrena que ens vas deixar
com exemple amb la teva petjada-
a la plenitud d' una Presència
insondable.
I en l' intimitat abrasadora d'
una pregaria
guardo una certesa…
per la que no cal ni publicitat
ni intermediaris,
i és que quan s' estima no hi
han distàncies.
Tu ets el vent que mou totes i
cada una de les branques
de tots els arbres!
Tu ets l' alè insondable de
totes les respiracions que ens omplen de llum i vida a cada instant que passa!
Tu ets la font inexplicable
dels incomptables dies i la saviesa del cor...
que no sé, per quina estranya
raó,
no podem ni tan sols imaginar,
i en canvi sabem que han estat tocats,
com ho hem estat tots
nosaltres...
pels teus dits invisibles i
plens de llibertat.
Marisa Barros
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada