3ª Setmana de la Bíblia (del 26 de novembre al 2 de desembre)

La Paraula és molt a prop teu, Deuteronomi 30, 14

El cristianisme considera el text bíblic com un do diví, un regal on l’ésser humà ha sigut convidat per Déu a participar de la seva revelació. En les paraules del text trobem un desig de comunicació, però sobre tot un espai de diàleg, aquell lloc on Déu, a través del seu Esperit, vol relacionar-se amb les seves criatures, és aleshores quan parlem de la Paraula amb majúscules, una que ens confronta, que ens consola, que ens dóna forces per seguir les passes de Jesús.

I és que, a la fi, la Paraula de Déu no és solament mot, sinó acció a les nostres vides. Déu es va definir a sí mateix en Jesús, el seu Fill, i des d’aquesta Paraula dita en mig de la nostra realitat és que podem abraçar en els mots de la paraula l’amor i la misericòrdia que se’ns volen oferir.

I com ens recorda el lema d’aquest any aquesta Paraula viva i transformadora no és lluny de nosaltres, no s’amaga de les nostres preocupacions o patiments, ni dóna l’esquena a les nostres preguntes o dubtes, en ella podem celebrar l’alegria i plorar en la tristesa, perquè ella ha sigut dita en mig de la realitat humana i des de la veritable humanitat del qui és verb de Déu.

Acostar-nos a la Paraula de Déu és molt més que apropar-nos a un recull de texts, perquè la profunditat d’aquesta relació que el Senyor vol tenir amb nosaltres la trobem en la veritat de que ell ha volgut parlar-nos en un idioma que tots puguem entendre, en l’idioma de ser i viure entre nosaltres. I aquesta proximitat divina la podem viure en la lectura i la pregària, la podem gaudir en la inspiració del seu Esperit que bufa dins nostre.

No és lluny la Paraula que Déu va dir, és aquí i ara en l’Esperit del Ressuscitat, que segueix volent parlar amb nosaltres, i per això, quan ens acostem a les paraules de les nostres bíblies també ens apropen a la Paraula eficaç que, malgrat el pas del temps, segueix dient-nos i segueix parlant-nos, des de la profunda bondat del nostre Déu, que no vol deixar de comunicar-se amb nosaltres.

Pra Marta López Ballalta

La Paraula és molt a prop teu, Deuteronomi 30, 14

Dilluns passat vam tenir a la rectoria de la parròquia de Sant Pere de Gavà, una celebració ecumènica de la Paraula entorn del lema d’aquest any de la Setmana de la Bíblia i que encapçala com a títol, tant el comentari de la Pra Marta López com el meu. Cristians evangèlics i catòlics vam reflexionar i pregar junts amb aquest verset del llibre del Deuteromi. També, però, vam afegir en aquesta reflexió un altre text, que vam considerar adient: Ac 8, 26-40.

En aquests versets del llibre dels Fets dels Apòstols, es va posar en “evidència” el contrast de la figura de Simó, que diu en aquest text de Lluc que practicava la màgia, amb l’eunuc etíop. Aquest primer pretenia apoderar-se de l’Esperit Sant en benefici propi: “Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant” (Ac 8, 19). A través dels diners pensava aconseguir aquest favor. Pere el va reprendre severament.

Quina diferència amb l’eunuc etíop, “alt funcionari i tresorer major de la candance...” llegint uns versets del profeta Isaïes, que feien referència al cant quart del servent del Senyor, quan amb actitud humil demana a Felip (un dels set diaques), que li ensenyi de qui parla aquest text: “I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda?” (Ac 8, 31). En l’eunuc sí es va revelar a través de Felip la Paraula, tal com diu el verset 14, complet, del Deuteronomi: “La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor, perquè puguis complir-la” És a través de Felip que l’acció de l’Esperit arriba al cor de l’etíop, perquè no està tancat, sinó obert amb docilitat. D’aquesta experiència amb la Paraula, surt convertit i batejat: “Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat?”

“T’enalteixo Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho” (Mt 11, 25-26). Aquesta pregària de Jesús, lloant la humilitat i la senzillesa com a camí d’accés al Regne de Déu, ens interpel.la. La Paraula és una atenció constant, amorosa, misericordiosa, que anhela la salvació integral de tota persona humana. Ens crida a una conversió sincera i a viure la comunió i l’amor fratern. Quina joia poder compartir i pregar junts amb la Paraula del Senyor, amb els germans de les diferents confessions cristianes (evangèlics i ortodoxos)!

Agraeixo de tot cor a la Pra Marta López haver acceptat compartir en aquest breu espai del blog, aquesta reflexió compartida, a partir del lema d’aquest any. I no puc acabar sense tenir un record especial per en Javier Velasco, Biblista, que ens va deixar fa unes setmanes i que va ser ell qui va escollir, justament, aquest verset bíblic. Com ell sempre em deia fraternalment: “Una abraçada ben forta”.

Mn. Xavier Artigas DP