Epifania del Senyor - 6 de gener de 2019

 Mt 2, 1-12

Des d’antic, l’Església ha vist en els mags una prefiguració de tots els pobles de la terra, «gent de tota tribu, llengua i nació» (Ap 5, 9), en camí vers la salvació. Avui més que mai, hi podem reconèixer l’anhel de pau que s’ha mantingut invariable al llarg dels segles; la crida de Jesús a tota la humanitat a reunir-se amb ell i en ell en un portal de Betlem de Judà interpel·la especialment al diàleg ecumènic.

Un altre aspecte per destacar dels mags és precisament el seu caràcter d’homes entesos, amics del coneixement i de la prudència, dedicats a l’aprofundiment en les ciències terrenals i al creixement en els misteris celestials. La seva saviesa resideix, més enllà de l’acumulació de saber sobre la naturalesa o de la seva dominació per la tècnica, en el reconeixement de la veritat transcendent, en la professió primordial de Crist (Jn 14, 6; 17, 3; Mt 16, 16; 1 Tim 4, 10). D’aquesta manera, la recerca els condueix pel desert fins a trobar «una llum que resplendeix en la fosca»  i que «la tenebra no ha pogut apagar» (Jn 1, 5)
.

Els presents que li ofereixen (or, encens i mirra) són símbol dels elements que resultaven més preuats a l’Antiguitat i que reflecteixen les inquietuds constants de l’ésser humà: saben que la salvació és més preuada que tots els reialmes de la terra, que en Crist Déu habita entre nosaltres i que la mort forma part de la humanitat assumida i del pla salvífic de Déu (Mt 16, 21; Lc 24, 26; He 9, 28).

En certa manera, els moments culminants de la història de la salvació –l’Encarnació,  la Passió, la Resurrecció- s’han anat teixint secretament, s’han «revelat als senzills»  (Mt 11, 25-26) i en aquesta escena contemplem com, en la humilitat silent d’una establia, l’esperança i el compliment de les promeses s’uneixen de manera definitiva.

Per acabar, proposo de llegir la lectura d’avui de la mà de les paraules que ens deixà el papa Benet XVI els últims dies del seu pontificat: «Creure no és altra cosa que, en la nit del món, tocar la mà de Déu i així, en la fosca, escoltar la Paraula, veure l’Amor».  

Àlex Sans.

Parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès