Diumenge 29 de durant l'any - 20 d'octubre de 2019
Ex17,8-13; Salm 120; 2Tm 3,14-4,2;Lc
18,1-8.
Cal anar a l’experiència de Déu, cercar-la
assíduament, per a veure i viure la veritat de la vida.
Pare nostre, que esteu en el
cel:
Alço els ulls a les muntanyes: d’on em vindrà l’ajuda?
L’ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra (Sl). És el punt de partida
en la recerca de Déu: el desig de la pròpia autenticitat.
Sigui santificat el
vostre nom.
Mentre Moisès mantenia les mans
alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven
els amalequites(Ex).És la força de la pregària, d’una pregària persistent; és l’experiència
de Déu enriquidora que enforteix per dins i allibera. Així Déu i el seu Amor van
entrant, es va encarnant en la història personal i de la humanitat, dóna la
força interior a qui la fa i disposa per viure la vida amb autenticitat, des de
l’amor.
L’ajuda
em vindrà del Senyor, del Senyor que
ha fet cel i terra... És el Senyor qui et guarda, el Senyor t’empara al
teu costat mateix (Sl). Déu ve de dins, és experiència interior; amagat en la seva obra, en el
cor dels seus fills, el trobarem en el cor de la vida, de les inquietuds més
fondes del cor humà. I la seva llum va sorgint interiorment.
... que hem de pregar sempre, sense
perdre mai l’esperança (Lc).La pregària com una manera de ser ja, i que ja forma part del
metabolisme personal, com un element més del viure, ja és l’espai vital del ser.
Vingui a nosaltres el vostre
Regne.
Davant de Déu i de Jesucrist, ...
pensant en la seva manifestació i en el seu Regne... que proclamis la paraula
de l’Evangeli... (2Tm). L’anunci de l’Evangeli Jesús el fa en funció de la vinguda del Regne de
Déu, dins i fora de nosaltres. La predicació mai és proselitisme.
Faci’s la vostra
voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
... les sagrades Escriptures que
tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe
en Jesucrist. Tota l’Escriptura
és inspirada per Déu i és útil per
ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a
tota obra bona (2Tm).No una pregària sense
contingut, projecció d’un mateix. Una pregària des de la vida amb la Paraula de
Déu, que és mediació, i camí d’arribada de Déu a la vida personal; llavors l’experiència
de la pregària és llum i força renovadora: nova creació de Déu mateix encara,
també avui.
... proclamis la paraula de l’evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la
gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència...(2Tm). Des de l’experiència
de Déu-Paraula-Amor l’acció és prolongació de la seva voluntat, acció del seu
Esperit en nosaltres.
I no permeteu que
nosaltres caiguem a la temptació.
¿I vosaltres creieu que Déu, ni que
esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i
de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que
trobarà fe a la terra?» (Lc). La pregària per fugir de la superficialitat, de l’activisme i del
sense sentit.
Ans deslliureu-nos
de qualsevol mal.
El Senyor et guarda en tota desgràcia, et
guarda la vida. El Senyor guarda tots els teus passos... (Sl).Des de la pregària vivim i sortegem
els embats de la vida diària amb pau, sense defugiren escapatòries fàcils.
La pregària
transcendeix fora i es fa justícia social i bé comú; no és solament experiència
personal de Déu.
Mn.
Miquel García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada