Diumenge 2 d'Advent - 8 de desembre de 2019

Quin goig poder fer nostra la Paraula! Hem de ser tan agraïts amb el senyor Jesús que ens regala la saviesa divina per mitjà de l’Evangeli… “Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.” Perquè ens molesta quan la mare diu: “qui et vol bé et farà plorar i qui et vol mal et farà riure”? Quan ens adverteix el quí ens estima, escoltem-lo! 

Dues consideracions que ens poden apartar de rebre la Paraula. Primer el soroll del nostre interior. Un soroll que ens porta a fer-nos una imatge de Déu i la seva Paraula que siguem capaços d’entendre perfectament. Segona consideració: el soroll del món ens porta a no prendre’ns seriosament el missatge de la redempció que ens regala Jesús. Una primera lectura ràpida d’aquest fragment apocalíptic de l’evangelista Mateu ja ens convida a estar atents a la vinguda del Senyor a la nostra vida. Però a l’instant el soroll interior del racionalisme ens aparta de la potència i la càrrega emocional del missatge evangèlic. I finalment el soroll exterior ens fa relativitzar l’anunci de la manifestació propera del Messies entre compres i ideologies que ens importen moltíssim més que l’Evangeli de Jesús. 

Una contemplació profunda de la Paraula és feina personal i reposada. Però una bona guia inicial per a contemplar aquest text sagrat és alliberar-nos de la temptació a eliminar el misteri que ens brinda des de l’interior el racionalisme, o bé dissoldre’l enmig de tantes notícies, pensaments i coses que ens poden despistar d’estar atents a la Paraula que se’ns revela tal com ens brinda el relativisme que ens rodeja.

La manifestació de Jesús a la nostra vida esdevé realment i sense avisar. Hem d’estar vetllant en tota ocasió, pregant i dejunant, i tan sols així serem capaços de veure i rebre la presència de Déu en la nostra vida. Sense fe, Déu actua però costa més de veure’l… Lluny de voler només dominar o comprendre a Déu humanament, la nostra actitud de vetlla ens porta a lloar-lo i adorar-lo en aquest temps en el que ens preparem per celebrar i fer memòria viva de la vinguda de Déu en la història. 

Enmig de tantes veus que sonen al nostre entorn, és important que vetllem i tinguem sempre a Jesús com el centre de la nostra vida. L’Esperit de Déu, i no el del món, és qui ens obre el cor a rebre com a únic i central el missatge de la Salvació del Ressuscitat. 

El millor pessebre que podem preparar abans de Nadal és el d’un cor que espera. Un cor que espera com el de Maria i Josep que van esperar el naixement del Fill de l’home. Un cor ple d’esperança, fe i actes d’amor que vetlla i espera la vinguda del Senyor que s’apropa. Necessitem aquest viure amb intensitat aquest procés d’espera i vetlla per caminar sobre les aigües dels referents culturals actuals. Necessitem a Déu urgentment. Qui sinó ens pot alliberar de la crida a consumir desmesuradament, de la crida a girar l’esquena a la bellesa de la creació i respectar-la, alliberar-nos de la crida a callar les veus dels pobres que reclamen? Qui sinó aquest infant que encara plora a Betlehem, ens pot alliberar d’aquesta brutícia i el soroll amb el que el món farceix el Nadal de riqueses efímeres i egoisme? Qui sinó ens pot alliberar del mal i tornar-nos la mirada neta d’infant que agraeix tot afecte dels seus pares?

No posem sordines a la veu profètica de Déu per mitjà de l’Evangeli. Que ressoni sense por al nostre cor l’advertència: “Quan vindrà el Fill de l’home passarà com en temps de Noè. (...) Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.”

Mn. Jordi Tres Bosch