Nadal del Senyor - 25 de desembre de 2019

Is 52, 7-10     

Sl 97,1-6

He 1,1-6         

Lc 2,1-20 (Evangelis de la nit i de l'alba)

El misteri de Déu amagat en el cel des de l’inici de tot es fa present a la terra de forma definitiva el dia de Nadal. "En diverses ocasions i de moltes maneres Déu havia parlat, en aquests dies en ha parlat per la persona del Fill". L’adveniment i tota la missió de Jesús són el final d’un procés d’autorevelació de Déu, llarg i complex, pel qual Déu s’ha donat a conèixer fins a on l’ésser humà el pot entendre. La Paraula s’ha fet humana en l’expressió i en la comprensió. Nosaltres som receptors privilegiats d’aquesta revelació i, per tant, màxims responsables de la seva transmissió. Aquesta revelació ha quedat definitiva en Jesucrist, però no pas la seva interpretació. A mida que augmenten els coneixements de la humanitat és imprescindible, és un deure de la comunitat creient, repensar el sentit de la revelació. Cas contrari podem caure en el gravíssim pecat de l’integrisme. Ben entès que tampoc no es tracta de fer passar bou per bèstia grossa i partint d’una base inalterable: Déu és amor i amor gratuït i fidel fins a l’extrem. L’Esperit Sant, que habita en el cor dels fidels i en el cor de l’Església ens va guiant per respondre als desafiaments del món des de la Paraula actualitzada.

“D’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu”. No podem reposar en el nostre compromís perquè el bé de Déu arribi a tothom i el seu amor es faci evident en les relacions humanes. Déu, que ja ha fet tot el que havia de fer, encara "treballa" incansablement perquè la llibertat de l'home s'adhereixi al pla diví de salvació i visqui d'acord amb la conducta que li ha de donar la felicitat. I nosaltres som el mitjancers, els instruments de la transmissió d'aquest amor i del seu bé. Tothom té dret a rebre el missatge salvador de Jesús i aquesta és la missió de l'Església, la nostra missió.

No tothom, però, és capaç de rebre'l. Cal ésser pastor; l'orgullós, el bufat, no pot entendre que un altre el pugui salvar, ni tan sols no pot comprendre que hagi d'ésser salvat de res. Per acollir Jesús cal reconèixer-se limitat i pecador i, per tant, necessitat de salvació. Aleshores, a partir de la nostra pròpia misèria, rebutjant el nostre orgull i la nostra autosuficiència, ens podem obrir a l'acció salvadora de Déu, podem acollir el seu amor i el seu misteri i oferir-lo als altres.

Un bon Nadal és un sant Nadal. Que aquest Nadal ens faci créixer en santedat.

Mn. Josep Esplugas