Diumenge 3 de durant l'any - 26 de gener de 2020

1a Corintis, 10-13.17

Corint era una ciutat abundant i important a l'istme que separa el nord del sud de Grècia. L'Apòstol Pau va passar allí 18 mesos durant el seu Segon Viatge de missioner i va fundar allí una església. Fets 18 relata l’obra de Pau en Corint durant aquest temps amb bastant detall. Després de la seva visita a Corint, Pau va marxar per a visitar Efes, Jerusalem, Antioquia, i Galàcia (Fets 18,18-23).Durant la seva estada per altres indrets, va escriure una carta als cristians en Corint avisant-los dels mals que podrien ocórrer, però aquesta carta s’ha perdut. Llavors, Pau escriu una altra carta en resposta a un informe de la gent de Cloe sobre els problemes a l’església de Corint (1,11). En aquesta carta, Pau es dirigeix a aquests problemes per mitjà d’ensenyament apostòlic. El primer problema es tracta de les divisions a l’església.

Tot i que l’apòstol va fundar la comunitat i regeix com a líder espiritual, prefereix dirigir-se als cristians de Corint com a germans, tot mantenint el seu to de govern. Els prega “pel nom del nostre Senyor Jesucrist”. No es tracta d’una simple etiqueta que els identificava sinó que expressava tota l’essència del caràcter de la comunitat que posseïa la força i l’autoritat d’aquest nom.

Pau els demana viure units i els proposa dues maneres en les quals aquesta unió es pot expressar. Primer, han d’estar d’acord (dir la mateixa cosa) promulgar la mateixa doctrina (proclamar al mateix). Si diran el mateix, primer han de pensar el mateix i creure el mateix. Això no significa que han de sacrificar la seva identitat personal i convertir-se en una col·lecció d’éssers semblants. Els apòstols tenen personalitats diferents i compleixen la seva obra de diverses maneres, però concorden en els temes bàsics de la fe cristiana. Quan sorgeix un desacord significant, s’uneixen per a resoldre les seves diferències. Aquest tipus d’unió dins de la diversitat és la que Pau busca.

Segon, no han d'acceptar divisions (schismata) entre ells. En aquesta carta Pau es dirigeix a les divisions internes que poden sorgir en una congregació a causa d’opinions diferents. Que hi hagi divisions a l'església o no depèn molt en l’acceptació d’aquestes divisions. Això ho veiem a l’Església avui, feta miques en centenars de denominacions, que sovint discuteixen sobre coses mundanes i absurdes. Però si els cristians consideressin aquestes divisions inacceptables, seríem més flexibles i conscients de les opinions dels altres. Estaríem més disposats a acostar-nos l’un a l’altre amb amor i a resoldre diferències en maneres que no fessin mal a ningú i treballar pel bé comú.

Per acabar, Pau diu que no vol que els seus ensenyaments o mètodes s’associïn amb la saviesa humana. Si la seva proclamació de l’Evangeli inclogués eloqüència i saviesa humana, aquesta eloqüència i saviesa allunyarien l’enfocament de tot el que Pau fa i diu de la creu de Crist. Pau no vol que aquests cristians corintis admirin la seva eloqüència i ni la seva saviesa. Vol que mantinguin els seus ulls enfocats en la creu de Crist. Tenint clar que la missió de cada cristià és evangelitzar, anunciar la Bona Nova.

Anna Moya, o.v.