Diumenge 5 de durant l'any - 9 de febrer de 2020

VOSALTRES SOU LA SAL DE LA TERRA I LA LLUM DEL MÓN

Una característica comuna de les diferents confessions cristianes és la poca incidència en la societat actual. La gent no se sent atreta pel missatge de les esglésies. Fins i tot, genera insatisfacció entre alguns dels mateixos creients. Les raons d’aquest distanciament són complexes i plurals. 

És cert que per a moltes persones la hipòtesis de Déu ja no és necessària i l’han substituït per lleis, principis i teories físiques, químiques i naturals que expliquen l’origen de l’univers, de la vida i de l’ésser humà. Cert és també que les imatges culturalment distorsionades de la divinitat, que els cristians hem ensenyat al llarg del temps, ja no poden ser assumides en el present.  

Per una o altra raó, el missatge cristià no acaba de tenir suficient impacte. És massa insípid. Aquest és el perill quan l’església té més d’organització que de seguiment a Jesús que va ensenyar als seus deixebles: Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi (Mt 5,13 BCI).

Entre altres funcions, la sal dona bon gust al menjar. Potser ens hauríem de preguntar si el nostre cristianisme dona bon gust a la vida. Compartir la fe no és només explicar el contingut d’unes creences, explicitar una doctrina, invitar a participar dels serveis religiosos. Tot això té el seu paper, però no és el més determinant.

Evangelitzar és fer present el model de vida que Jesús ens ha ensenyat. Un sistema de vida que ajuda a trobar sentit en mig dels absurds de l’existència i deixar de confondre els desitjos amb el significat profund de la realitat. Jesús ens salva i allibera de la superficialitat i banalitat que s’ha instal·lat en grans espais de la societat. Seguir Jesús proporciona la confiança per encarar el present i el més enllà d’aquesta vida. Dona, com la sal, bon gust a la vida.  

El Mestre de Natzaret encara afegia: Vosaltres sou la llum del món. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel (Mt 5,14a-16 BCI). Molta gent viu en la foscor sense veure sortides a les seves angoixants situacions de soledat, precarietat, malaltia, desànim, manca de futur... Atendre les necessitats del proïsme és la millor manera de ser per a ells una llum d’esperança com el profeta Isaïes proclamava:

Comparteix el teu pa

amb els qui passen fam,

acull a casa teva

els pobres vagabunds,

vesteix el qui va despullat.

No els defugis, que són germans teus.

Llavors brillarà com l'alba

la teva llum (Is 58,7-8a BCI).

La manca d’unitat de les diferents confessions cristianes tampoc ajuda a interioritzar la positivitat del missatge de Jesús. Cal continuar pregant per l’apropament de les esglésies, com recentment hem fet en la darrera Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, i duent a terme accions conjuntes de diferent ordre tenint present la pregària de Jesús: Que tots siguin u, perquè el món cregui (Jn 17,21 BCI).

Jaume Triginé

Cristià de tradició protestant

Membre de Junta Directiva del Centre Ecumènic de Catalunya