Diumenge 5 de Quaresma - 29 de març de 2020

Ez 37,12-14; Salm 129; Rm 8,8-11; Jo 11,1-45.

La mort no és de Déu; ni el sofriment ni les injustícies.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals (Rm). Dos maneres de veure la vida: des de l’egoisme o des de l’amor; des de la natural de conservació a costa dels altres, i la de l’amor que cerca el bé de tots. Això ja és un salt qualitatiu en la història de la evolució. L’Esperit, que és Amor, humanitza la natura; l’Amor, l’amor, salva de tota violència. L’Esperit humanitza la natura, ressuscita la natura...

Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?» Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món» (Jo). Jesús és experiència de vida, de resurrecció. Resurrecció ja ara també, ja comencem...; i al final, plenitud a l’hora de la mort. Etapes diferents, moments de creixement; un procés animat per l’amor... fins a l’Amor, la plenitud de l’Amor.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

«Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert.» Diu el Senyor Déu (Ez). És la voluntat sempre alliberadora de Déu, que torna a donar vida sempre, i que ara es diu resurrecció. Abans creació, èxode, retorn..., ara Esperit. Una creació ara, un èxode ara, que comença als cors... i acaba a la societat i a la natura. L’Esperit de Déu sempre és alliberador, creador de vida.

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

Si tinguéssiu en compte les culpes, qui es podria sostenir? Però és molt vostre perdonar, i això ens infon respecte... És ell qui redimeix Israel de totes les seves culpes (Sl). El perdó és manifestació encara d’amor, de l’amor que cerca el bé de l’altre; amor encara malgrat els distanciaments i ruptures; el perdó de Déu és Amor de qui és pare-mare que vol sempre la vida dels fills, si cal tornar a començar sempre de nou... Si no es va més enllà del mal comés tenim la seva victòria; només el perdó, que és amor, fa les coses noves; que no és oblit ni frivolitat.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

Des de l’’abisme us crido, Senyor. Escolteu el meu clam. Estigueu atent, escolteu aquest clam que us suplica (Sl). En mig de la dissort..., nostàlgia de Déu; nostàlgia de tots els béns necessaris per continuar essent i vivint; encara necessitats d’un amor més gran que ens doni encara vida, malgrat qualsevol fatalisme.

Triomf de la vida sobre la mort és la fe que anima els profetes de la pau i la justícia, i els pobres.

Mn. Miquel García Bailach