Diumenge 3 de Pasqua - 26 d'abril de 2020

Crist ha ressuscitat! En veritat, ha ressuscitat!

Malgrat les promeses del Senyor –poc enteses tal com ens diu l’Evangeli en diferents ocasions– els deixebles després de la crucifixió es van dispersar. La por a ser perseguits per les autoritats jueves com a deixebles de qui ha estat ajusticiat com a criminal; el trasbals, la tristesa i la  decepció després d’haver presenciat el Mestre patint la tortura i la mort, i d’haver vist el triomf de les tesis del sanedrí: tal és la situació dels deixebles durant els tres dies que el Senyor va davallar als Inferns, en què el sepulcre va romandre tancat i segellat.

I tot seguit, el primer dia de la setmana, els senyals de la Resurrecció: el sepulcre buit, el sudari i les venes d’amortallar desats, l’anunci de l’Àngel, les aparicions a Maria Magdalena i les altres dones, als deixebles camí d’Emaús, als deixebles que estaven tancats per por als jueus.

I les primeres reaccions: por, incomprensió, ceguesa d’enteniment, incredulitat...

Purifiquem els sentiments i veurem Crist que resplendeix amb la claror inaccessible de la seva Resurrecció i el sentiren exclamar: Alegreu‑vos, mentre canteu la victòria del Senyor. Crist ha ressuscitat dels morts!

Primera constatació:  La Resurrecció del Crist és un esdeveniment massa gran per tot d’una ser copsat i assumit pels deixebles, per la petitesa dels homes.

Segona constatació: Malgrat la por, la tristor i la ceguesa mental o espiritual, els deixebles, fidels, guarden més enllà de tot raonament i sentiment, el desig, l’esperança.

Tercera constatació: És el Senyor qui s’apropa a cada una de les situacions, s’adapta a cada un dels que l’esperen i li són fidels més enllà de tota esperança, i els obre els ulls, l’enteniment, els dona la pau i la joia. A Maria la crida pel seu nom; es fa conèixer als deixebles camí d’Emaús en la fracció del pa; als Apòstols els dona la pau que els faltava a causa dels jueus; dona la joia a les dones entristides; a l’Apòstol Tomàs, li ofereix les ferides de les mans i del costat perquè hi fiqui la mà.

 

Veniu, bevem tots en el doll nou de la font de la immortalitat que brolla meravellosament no pas d'una roca al desert sinó de la tomba de Crist la nostra força, la nostra joia. Crist ha ressuscitat dels morts!

Com hem celebrat nosaltres la Resurrecció? Ha continuat viva dins nostre la joia de la Pasqua? El confinament físic obligat aquests dies, ¿s’assembla a la dispersió en què es van trobar els deixebles després de la sepultura del Crist? La joia immensa del moment puntual de la celebració del Diumenge de Resurrecció, ¿ha deixat pas a la tristor, o a la por, o a la incertesa? La realitat quotidiana que ens envolta, ens fa tenir molt presents les mesures de protecció sanitàries: ¿mantenim encara ferma i present la confiança en el Senyor? Som immersos en un món que lluita contra els mals que ens afecten comptant amb totes les capacitats dels coneixements humans i sense voler comptar per a res amb la Saviesa de Déu: ¿hem perdut la pau d’esperit davant d’un món que mostra hostilitat davant el missatge Evangèlic de la Resurrecció? Totes aquestes coses junt a la nostra feblesa, ¿ens fan dubtar de la veritat de la Resurrecció? Malgrat els embats del món, de fora i de dins nostre, ¿ens mantenim fidels a la promesa que vam rebre amb el Baptisme i que renovem en l’Eucaristia?

Si els mateixos Apòstols passaren per aquestes proves, què no ens ha de passar a nosaltres? Som massa petits, en tots els sentits, per copsar, assolir i entendre amb tot el nostre ésser el que acaba de succeir: La mort ha estat vençuda, el mal no té ja poder sobre nosaltres, ni sobre la humanitat ni sobre la creació. Com potser que puguem viure des d’aquí i ara un món nou, una nova realitat, que puguem participar de la joia de la Resurrecció, ser el llevat nou necessari per fer fermentar la pasta? (cf 1Co 5, 6-7) I malgrat el pes del món on seguim, s’ha produït en nosaltres el miracle de la Resurrecció!

 

Que Déu s'aixequi i els seus enemics es dispersin i els seus adversaris fugin davant el seu Rostre! Tal com es dissipa el fum, que ells es dissipin, com es fon la cera davant del foc. Així moriran els pecadors davant de Déu però els justos s'alegraran, exulteu en presència de Déu.

Els deixebles camí d’Emaús volen entendre la Passió i mort del Messies, i aleshores escolten com el Crist els interpretava les Escriptures, i els feia entendre que calia que el Fill de l’home patís i fos sepultat per rescatar el món de la maledicció, a través de la seva Resurrecció; i, un cop oberts els ulls a la comprensió de les Escriptures, es va fer conèixer Ell mateix en beneir, partir i donar-los el pa. Tomàs, no dona crèdit a les soles paraules dels seus companys, sinó que demana una prova empírica, tangible, no tan sols per la vista, sinó pel tacte, el sentit potser menys subtil, que ens fa “tocar de peus a terra”. I el Senyor li demana que posi la seva mà al forats dels claus i a la ferida del seu costat.

I mirem què els succeeix als deixebles després de veure amb els ulls del cos i amb els de l’esperit al Crist ressuscitat: Tots sense excepció reben no sols la Fe i l’Esperança, sinó també la Força, el Coratge i la Joia per anar a proclamar l’Anunci Joiós, la Bona nova, l’Evangeli, que es resumeix en les poques paraules: Crist ha ressuscitat!

 

Perquè busqueu entre els morts el que està viu? Per què ploreu per l'Immortal com si hagués mort? Aneu i anuncieu als seus deixebles: Crist ha ressuscitat dels morts.

No ens refiem de les nostres soles forces; esperem el Crist, l’únic que ens pot obrir els ulls del cor. Imitem els deixebles, busquem el sentit de la Paraula del Crist, en els Pares que ens l’han transmès per experiència; i desitgem per a nosaltres mateixos aquesta experiència, la que només el Crist pot donar-nos, de la manera que Ell sap que més convé a la nostra persona. I proclamem al món, amb les nostres paraules, amb els nostres actes, amb la nostra actitud, amb la nostra vida l’Anunci de la Resurrecció:

 

Hem contemplat la Resurrecció de Crist, adorem Jesús, el sant Senyor, l’Únic sense pecat. Venerem la teva Creu, o Crist, cantem i glorifiquem la teva santa Resurrecció perquè Tu ets el nostre Déu: no en coneixem cap altre. Veniu tots els creients, adorem la santa Resurrecció de Crist, perquè per la Creu, la Joia ha vingut al món. Beneïm el Senyor en tot temps i cantem la seva Resurrecció; perquè per nosaltres Ell ha suportat la Creu, i per la seva mort ha destruït la mort. Ressuscitat de la tomba, tal com ho havia predit, Jesús ens dona la vida eterna i la seva gran misericòrdia.

P. Josep