Diumenge de Rams - 5 d'abril de 2020

Is 50,4-7; Salm 21; Fl 2,6-11;Mt 26,14-27.66.

El Déu-Amor donat sense límits... Passió... d’amor.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare (Fl). El cel obert revela les relacions personals de la Trinitat, i l’abaixament del Fill és solidaritat fins a l’extrem amb la humanitat; resta el Fill el referent per sempre de l’amor als seus drets i dignitat..., incondicional; i ell és també camí encarnat per anar al Pare.

... si ets el Fill de Déu, baixa de la creu... Confiava en Déu: que l’alliberi, doncs, si tant se l’estima, ell que deia: Sóc Fill de Déu». Precisament perquè és Fill no baixa de la creu, i perquè també és Germà: la profunda experiència de Fill li dóna l’experiència de Germà universal, solidari amb el sofriment de tots els homes i dones; coneixedor de l’Amor del Pare no es desentén dels germans. «Eli, Eli, lema sabactani?». Que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?»... El gemec del Fill evidencia la impotència del Pare davant la llibertat dels germans i la violència a l’innocent... «És veritat: Aquest home era Fill de Déu» (Mt). Reconegut Fill per la seva bondat i justícia, i humanitat.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

... no beuré d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu pare». Primer, la creu i, un dia, ... la vida, plenitud, festa, joia..., la llibertat!  «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu.» Jesús li respon: «Sí, teniu raó...» Jesús és mediació de Déu, paradigma del seu Regne, camí escollit de l’acció salvadora de Déu. ...el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d’espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se’n, s’agenollaven davant d’ell i li deien: «Salve, rei dels jueus» (Mt). És Jesús rei pacífic, no violent, impotent i fratern que perdona; és el triomf de l’amor més gran; és l’innocent que parla, causa dels pobres que interpel·la ja per sempre, de tots els perdedors de la història.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. ... El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere... (Is). Primer escoltar, sentir..., després actuar. Per alimentar esperances. Docilitat a la Paraula que incomoda i empeny a la fraternitat.

«Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu...» (Mt). “... estimaràs al Senyor amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces...” (Mc 12,30).

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.

«Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos... Beveu-ne tots, que això és la meva sang... vessada per tots els homes en remissió dels pecats... (Mt). Jesús aliment de reconciliació i per a totes les fams de vida.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

He parat l’esquena als qui m’assotaven...; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut... (Is). És la fe l’amor que fa significativa la creu.

... Almenys vós, Senyor, no us allunyeu; força meva, cuiteu a defensar-me (Sl). Al pobre abatut només li queda la instància superior de la justícia, que se li fa necessària, que és l’amor del Pare.

L’amor és més fort que les creus.

Mn. Miquel García Bailach